Riyadh, la capital del regne d’Aràbia Saudí, es va convertir amb la nostra tercera parada de la ruta pel país. Després de visitar la costa del Mar Roig des de Jeddah y conèixer les impressionants tombes d’Hegra a AlUla, teníem ganes de veure la gran metròpolis que havia esdevingut amb pocs anys una de les principals ciutats de l’Orient Mitjà.
No va ser fins el 1902 que, després d’estar en mans dels Otomans durant gairebé un segle, la família Al Rashid, recuperés la ciutat per convertir-la, en el 1932, en la capital de la nació que coneixem avui en dia.
És a dir, en menys cent anys, aquesta ciutat ha passat de ser un petit poble fortificat rodejat d’oasis i un gran desert, a una megaurbe.
Diriyah, ja integrada dins de la pròpia Ryadh, és una visita obligada per conèixer més sobre la historia del país. La que va ser la capital del regne durant la primera dinastia, abans que els Otomans la conquistessin, s’ha convertit avui en dia en un dels projectes més ambiciosos dins de pla de VISION 2030, la estratègia del govern per diversificar l’economia saudita.
Recórrer aquest indret és com tornar al passat. Petits carrerons amb els edificis i les fortificacions d’adob i, una arquitectura tradicional molt marcada que cobra més vida quan cau el sol i s’encén tota una il·luminació molt ben pensada. A dins, s’hi poden trobar diferents exposicions i recreacions que parlen de la gran cultura de la regió i museus sobre la historia d’aquestes terres. A més, una gran oferta gastronòmica i comercial acaben de omplir tot el complex on s’hi pot passar tot un dia sencer.
Només arribar vam tornar a llogar un cotxe, la millor opció per moure’s per la ciutat tot i que vam descobrir ràpidament que el transit és un dels malsons a evitar. En hores puntes i per les artèries principals, s’acumula tanta quantitat de vehicles que es fa difícil moure’s.
Al costat d’una d’aquestes artèries teníem el nostre hotel, el Centro Olaya by Rotana, un alt edifici situat entre les dues icones arquitectòniques de Ryadh, el Kigdom Center Tower i just al costat del Al Faisaliah Tower.
Es tracta d’un hotel urbà amb pàrquing i amb tots els serveis d’un 4 estrelles. Un restaurant que van canviant de bufet lliure a carta segons la ocupació i un esmorzar molt acceptable on es poden provar delícies locals. Teníem una habitació amb vistes a la ciutat i sobretot val la pena la seva última planta, on s’hi troba la piscina i un bar al costat on prendre alguna cosa (sense alcohol) amb els gratacels de fons.
Un dels motius per llogar cotxer era que volíem descobrir els voltant de la ciutat, i així vam fer el primer dia. Vam fer una ruta circular que ens va portar a conduir pel mig del desert i dels petits pobles de les afores de Ryadh.
Vam baixar de l’altiplà pel sud fins arribar a Dhurma i d’allà, tot recte fins a Shaqra, on vam anar a parar de casualitat per deixar un home gran que feia autoestop en mig del desert. Malauradament no ens vam poder comunicar en tot el trajecte perquè només parlava àrab però ens va quedar clar el seu agraïment per acompanyar-lo fins a casa. A Shaqra vam descobrir el seu Heritage Village, un conjunt d’edificis històrics de fa 500 anys i tots ben restaurats. Aquests forman un petit old town on poder passejar entre els carrerons per veure com es vivia segles enrere. A dins hi ha places, un mercat que vam trobar tancat, cases i mesquites. Quan hi vam anar estàvem completament sols i la veritat és que val molt la pena poder-s’hi acostar.
De fet, el motiu de la ruta era conèixer l’Heritage Villager d’Ushaiqer, molt a prop de Saqra i del mateix estil. Aquí vam veure més edificis abandonats, encara pendents de la restauració, vam poder entrar dins de les escoles i d’una mesquita amb totes les parets i escales fetes d’abod. Un lloc molt especial, amb poques botigues obertes, però tranquil per conèixer al ritme de cadascú.
És interessant escapar-se de la ciutat i dedicar una jornada a veure com es viu en el desert, una diferencia abismal a pocs quilòmetres de distància.
Ja de tornada, vam parar a dinar en un dels punt locals que vam trobar pel camí. Un restaurant autèntic, semblant al que vam estar a AlUla. Em vam asseure al terra, damunt les catifes, i amb les mans, menjant l’arròs amb pollastre i verdures que ens van servir.
En tot el viatge a l’Aràbia Saudí ens vam trobar molt còmodes amb la gent local, en especial l’Estel, que al ser dona, anar vestida de forma occidental i sense els cabells tapats podia generar cert rebuig. Sincerament, tot el contrari. La gent especialment hospitalària, amb ganes de parlar, conèixer què fèiem allà i molt amable.
Un dels punts interessant de camí de tornada era l’Edge of the World. Un mirador dels penya-segats on es veuen totes les formacions rocoses amb el desert de fons. No vam arribar fins al final però si vam poder gaudir d’aquestes espectaculars vistes dels àrids paisatges que hi ha a les afores de Riyadh.
Al vespre, després de visitar Diriyah, vam parar, per casualitat, a un dels centres comercials més espectaculars que hem vist, The Boulevard Riyadh. Una autèntica bogeria amb una replica del mateix Times Square, cinemes, espectacles de Disney, d’esports, sales de ball, de realitat visual, restaurants i centenars de botigues. Una excentricitat pura on passar-s’hi hores i hores, a l’estil d’un parc temàtic. A més, estan pendents d’obrir durant el 2024 el Boulevard World, amb repliques d’algunes de les diferents cultures del món.
El dia següent, el vam dedicar a descobrir la pròpia ciutat. Vam començar pel matí amb el Museu Nacional Arabia Saudí. Som poc de museus, però cal dir que aquest ens va agradar i val la pena coneixe’l. És gratuït i la millora opció és anar durant el matí o migdia, quan el sol és fort i encara no es pot sortir al carrer. Vam trobar una exposició temporal molt interessant del viatge del profeta Mahoma des de Media fins a La Meca, amb informació històrica i religiosa que, al nostre entendre, hem vist com aquesta societat en comptes d’evolucionar va retrocedir en molts aspectes.
En el cor de la ciutat, la part més antiga, s’hi troba AlMasmak, una ciutadella del 1865 que es troba en perfectes condicions. A dins hi ha un museu amb informació per fer un repàs històric de la unificació del país i de com es va formar el regna d’Aràbia Saudí.
A la mateixa plaça Alsafat, hi ha la Imam Turki Bin Abdullah Gran Mosque, una de les mesquites més grans i importants de la ciutat. Malauradament no ens vam deixar accedir-hi tot i que havíem llegit que era possible fer-ho.
El que si que vam poder va ser fer una volta pel Souk Al Zal, amb algunes parades obertes. Al vespre, després de visitar el famós Kingdom Center Tower on hi ha un altre centre comercial a dins, vam anar fins a Alowais Markets, un altre soc local amb molt més ambient on vam aprofitar per comprar-nos perfums locals.
Un parell de dies son suficients, ara mateix, per conèixer la capital el regne saudita. És una ciutat en constant evolució, igual que en els països veïns de la península d’Aràbia, que veurem com han canviat d’aquí pocs anys.
