WEST AFRICA: SENEGAL I GÀMBIA
Després de gairebé 100 països a les esquenes, era la primera vegada pels dos que aterràvem a l’Africa subsahariana i teníem una barreja d’il·lusió i nervis per saber el que ens trobaríem.
El motiu principal del viatge a Senegal i Gàmbia ha estat els vols directes que Vueling ofereix des de Barcelona. No teníem cap especial predilecció però un preu raonable d’avió en temporada alta, ha fet que poguéssim conèixer aquesta petita regió de l’Africa occidental.
Teníem clar que volíem recorre-ho pel nostre compte, sense agencies ni viatges organitzats i de seguida vam organitzar una ruta per arribar a una de les capitals i sortir pel l’altre, intentat fer el recorregut més eficient.
Inicialment ens vam plantejar agafar transport públic pels desplaçaments més llargs ja que vam buscar varies opcions per llogar un cotxe a Dakar i tornar-lo a Banjul però no trobàvem absolutament res. Ens va costar trobar una companyia que ens donés el vehicle a Dakar i ens el vingués a recollir a la capital gambiana. Desgraciadament és una de les pitjors experiències que hem tingut en el viatge, lidiar amb aquest companyia local ja que el cotxe no estava amb condicions i vam tenir varis problemes, entre ells, quedar-nos tirats sense bateria en dos ocasions. Com la companyia no es va voler fer càrrec de la bateria nova, i ens va posar problemes i excuses per arribar fins a País Bassari (no hi havia límit de quilometratge en el contracte) no recomanarem l’empresa. El que si recomanem és llogar un 4×4 ja que hi ha certes zones on les carreteres estan molt malament i nosaltres vam patir pels baixos del turisme que portavem.
Més enllà d’aquests problemes i que se’ns rebentés una roda, conduir per aquests països no és fàcil sinó estàs acostumat a conduir fora d’Europa. El caos es localitza a les grans ciutats, fora, on els volum de vehicles no és tan considerable, és molt més agradable de circular. Nosaltres vam pagar 45€ al dia amb una assegurança inclosa i per entregar-lo a una altre ciutat ens van cobrar 230€ més. Gens barat, amb uns preus molt europeus.
Ja ens havien avisat que Senegal no és barat. Els desplaçament i els allotjaments, 40-50€ per habitació (en uns hotels correctes) fan que el pressupost es dispari però en canvi, es marca la diferencia amb els restaurants locals on es pot menjar per 2-3€.
A nivell de seguretat ens vam sentir molt còmodes en tot moment. Gairebé no vam coincidir amb més turisme en tot la ruta bàsicament perquè era època de pluges i havia poca afluència de gent. El temps ens va aguantar molt més del que esperàvem, amb molta xafogor i algunes pluges puntuals un parell de dies per la tarda que van fer canviar poc els nostres plans.
Cal remarcar la gran hospitalitat local (en els dos països) on vam conèixer gent encantadora que ens va obrir les portes de casa seva i, altres que, se’ns acostaven i ens saludaven amb somriures il·lusionants.
L’únic punt negatiu van ser les carreteres de Gàmbia, amb controls policials cada pocs minuts on ens paraven per revisar els papers i la documentació nostre i del vehicle (matricula de Senegal). En 2 dies ens van parar 27 vegades!
En la majoria del casos sense problemes, altres vegades ens feien baixar del cotxe i anar fins a la caseta de la policia per revisar la documentació. En algun cas ens vam trobar que la pròpia policia demanava diners directament i només una vegada vam haver de pagar 2-3€ perquè ens deixessin continuar.
Més enllà d’això, moure’ns per la zona ha estat fàcil i molt còmode, poder decidir a on i quan anar d’un punt a l’altre. Vam trobar molta gent local fent autostop i, ens havíem recomanat que no agaféssim a ningú perquè les seves lleis locals fan que, si en un control troben alguna cosa prohibida a la persona que reculls, la responsabilitat també és del conductor, fins i tot amb penes de presó.
En els dos països vam obtar per agafar guies locals (20-30€/dia) i visitar amb ells alguns dels punts del país. A Senegal, encantadíssims amb el Doba i el seu projecte a Dande (País Bassari) un lloc per visitar sí o sí. També vam agafar un guia a Casamance a través de l’allotjament on estàvem que ens va portar a veure cerimònies culturals i ens va endinsar en una regió molt especial. A Gàmbia vam estar amb el Kalifa, català i d’origen gambià, amb una increïble història que ens va culpir.
Ara si que podem dir que ja hem obert el meló. Hem conegut els primers països de l’Africa negra, amb històries fascinants. Algunes tristes com les del Kalifa i altres més esperançadores com les del Doba o el Malang amb el projecte Fandema. Hem viscut dos països meravellosos, amb gent extraordinària i projectes de cooperació necessaris com els del Kalilu.
Ens ha costat però diuen que l’Africa enganxa. Per nosaltres només ha estat el punt de partida i ja comencem a pensar en els següents destins.
