TRANSSIBERIÀ

La ruta del Transsiberià és la línia fèrria de tren més popular de tot el món. Un recorregut de més de 9 mil kilòmetres que uneix la Rússia occidental amb la zona continental de l’oceà Pacífic, fent així la xarxa de tren continua més llarga del planeta.

Originalment aquesta línia començava a Moscou i acabava a Vladivistok, a tocar de la frontera nord coreana però avui en dia hi ha dues alternatives més: la Transmongoliana, que és la que vam fer nosaltres passant per Ulan Bator i acabant a Beijing i la Transmanchuriana, que entra directament a Xina passant per Harbin i acabant a la capital xinesa.

Si ens centrem amb el Transmongolià creiem que és la millor alternativa de les tres, bàsicament perquè et permet gaudir de tres països i per tant, tres cultures diferents en el mateix viatge.

Mongòlia és un país que no ens hauríem de perdre per res de món, una de les nostres grans sorpreses. Un país que encara no està explotat turísticament, amb zones molt verges i gent molt hospitalària. El gran problema és que els locals a penes parlen anglès i la comunicació és complicada.

A més, no hi ha una gran infraestructura i per fer molts desplaçaments o activitats sovint cal contractar-ho a través d’una agència.

Ulan Bator no és la ciutat més atractiva però si es viatja a principis de juliol és podrà veure el festival més important de l’any, el Naadam, amb concursos de lluita, de cavalls i arquers. El millor del país és anar a veure com viuen els locals amb els seus yurts als grasslands o al propi desert del Gobi. Una societat on avui en dia gran part continua sent nòmada. Com a mínim una setmana a Mongòlia seria ideal.

Rússia és el país més gran del món i Moscou és un gran exemple de la grandesa que va dominar l’imperi soviètic en el seu temps. Entre 10 i 12 dies a territori rus és suficient per travessar Siberia i sobretot dedicar-ne un parell al llac Baikal, la joia del viatge.

I què dir de Beijing, casa nostra durant tot un any. Com a mínim 4 dies per gaudir de totes les atraccions i anar a veure la muralla. La capital xinesa té moltes opcions, algunes no tant turístiques i recomanem organitzar bé la visita per zones ja que és una ciutat molt gran.

La primera de les recomanacions per fer el viatge del Transsiberià seria tenir-ho organitzat abans de començar. Això vol dir comprar els bitllets per internet en la pàgina oficial de RZD. Per nosaltres va ser important no fer tot el recorregut d’una vegada i anar parant en diferents ciutats i dormir de tant en tant en algun hotel per descansar i dutxar-nos. Per això caldrà comprar diferents bitllets de tren i està bé organitzar-ho per fer els viatges de nit i aprofitar els dies per veure cada un dels destins.

Per nosaltres totes les ciutats que vam estar són interessants de visitar, segurament afegiríem alguna més entre mig i ens haguéssim quedat més dies al llac Baikal. Tot depèn dels dies que se li vulguin dedicar. Nosaltres a territori rus només vam tenir 10 dies per temes de visats, ja que era de trànsit. Més informació al primer post TRANSSIBERIÀ I: RUTA I VISATS.

És important l’època en que es viatja ja que a l’hivern fa massa fred i els dies són molt curs. Durant l’estiu és ideal per gaudir de les activitats exterior a Mongòlia i a les ciutats siberianes.

El sentit del viatge no té massa importància així que nosaltres decidiríem segons els preus dels vols i escolliríem l’opció més barata. Tenint en compte que els visats són cars, nosaltres vam decidir fer el primer tram Beijing-Ulan Bator en avió per estalviar-nos el visat a la Xina i agafar el de trànsit de 5 dies.

Com estàvem fent La Volta al Món i només podíem aconseguir visat de trànsit a Rússia de 10 dies, el tram de Ulan Bator-Ulan Ude vam haver d’agafar un bus per no passar-nos de dies amb un trajecte de 12 hores.

Els preus dels 5 bitllets de tren a Rússia van ser 200€ per persona, tots en segona classe menys l´últim. El bus 24€ i l’avió de Beijing a la capital de Mongòlia 150€. Per la diferència de preu entre els bitllets de segona o tercera classe és més còmode agafar el compartiment tancat de segona.

És important comprar menjar i beguda abans de pujar ja que a vegades no hi ha res dins del tren, a les estacions es formen llargues cues i sovint no hi ha moltes opcions. S’ha de portar paper de vàter i recomanem coses per passar el temps com música, jocs, cartes o llibres. No vam trobar cap sensació d’inseguretat però com sempre, com menys coses de valor millor.

Tot i que ho vam intentar, a Rússia tampoc parlen anglès i és molt difícil mantenir relacions amb els locals. Molts es queden sorpresos de veure estrangers agafant el tren, una línia que ells utilitzen per anar a veure a la família o per anar a la capital amb jornades maratonianes de fins a 7 dies seguits.