El cafè. Símbol de Colòmbia arreu del món, no per ser el principal productor sinó per tenir una gran qualitat. Cafè sol, amb llet, amb sucre o sense, un americà, pastissos de cafè, i així amb centenars de productes més, fins i tot llimonada de cafè, fan del producte una forma de viure. Aquí ens han ensenyat els camps de plantació i com funciona tot el procés de cultiu i extracció dels grans. Des de la plantació inicial fins a la comercialització d’un dels productes de consum més estesos a tot el món. Aquí hem viscut durant tres dies una de les millors experiències del país. La zona cafetera és imprescindible per conèixer la cultura cafetera i fer una visita al Valle del Cocora.
El cafè és originari d’Etiòpia, on l’arbust es planta a 1.300 -2.000 metres i creix fins a una alçada de 10m. A partir d’aquí es va anar estenent pel món i va arribar a Colòmbia el 1808 per cultivar-se a Santader, a prop de la frontera amb Veneçuela. Aquí la llavor original ha estat alterada i ara creixen arbustos més petits, accessibles a la gent local per fer la recol·lecta.
L’Eje Cafetero, així és com es coneix aquesta regió geogràfica i cultural del país, està formada per tres departaments com són Caldas, Risaranda i Quíndio amb les seves respectives capitals Manizales, Pereira i Armènia. Tot aquest paisatge cultural, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, fa que sigui un reclam per milers de turistes que s’estableixen a Salento, a l’entrada del Valle del Cocora.
Salento és un petit poble situat entre mig d’Armènia i Pereira. El fet d’estar a l’entrada de la vall i de tenir més de mil plantacions diferents de cafè fa que sigui una parada obligatòria. A més a més, l’atractiu del poble ajuda i molt. Diferents carrers amb cases pintades de colors es troben a la plaça central del poble, amb una església, botigues d’artesania i restaurants oferint el plat típic de la zona, la trucha. Des d’alla surten els Willys cap a l’entrada de la vall.
VALLE DEL COCORA
A la serralada central dels Andes colombians, en el Parc Natural Los Nevados, es troba aquesta vall, famosa per tenir les Palmeres de Cera, l’arbre nacional del país. Des de primera hora de matí, la plaça central del poble, surten Jeeps carregats de gent cap a l’entrada. Amb un trajecte de 30 minuts (3.800 COP) et deixen a l’entrada del parc des d’on es comencen totes les rutes. Hi ha varies opcions, algunes més curtes i altres més llargues, la majoria caminant.
Nosaltres vam optar per fer la més llarga, la qual es rodeja la vall en unes 5-6 hores. Com ens agrada muntar vam decidir fer el primer tram a cavall (35.000 COP) fins a La Casa dels Colibrís. Un tram de pujada, per camins estrets i travessants riuets dins el Bosc de la Boira. Una delícia per la vista, amb paisatges increïbles i fins i tot un punt místics per la boira que hi havia. Després de 1,5h vam arribar a dalt de tot, una casa que es pot visitar el jardí on hi té diferents especies de colibrís permanents. L’entrada val 5.000 COP a canvi d’una beguda i formatge. La resta del recorregut ja el vam fer caminant. Tot i que ens faltava una bona pujada, la major part va ser cap avall. La ruta no és difícil però l’altura fa que costi respirar en alguns trams amb més pendent.
A punt de tornar cop a l’entrada es passa per la millor zona del recorregut, una esplanada plena de Palmeres de Cera. Unes palmeres, típiques de la zona i arbre nacional, que en el millor del casos poden mesurar fins a 80 metres. Els paisatges recorden a la Suissa més profunda, et transportes al Alps, amb les vaques i les ovelles pasturant… sinó fas es clar per les Palmeres de Cera.
LES PLANTACIONS DE CAFÈ
Si diem que hi ha més de mil plantacions diferents de cafè al voltant de Salento no és una exageració. Amb diferent tamany i a diferent alçada però totes elles cultivant cafè amb denominació d’origen de Colòmbia.
Nosaltres recomanem fer un tour amb alguna d’aquestes plantacions per saber en que consisteix el procés i fer un tast final del cafè. A partir del boom de turistes a la zona, molts estrangers han aprofitat per comprar algunes plantacions i dedicar-se a fer els tours pels gringos. Per nosaltres és millor anar a una plantació local de tota la vida i així també contribuir en el desenvolupament de la societat autòctona.
La nostra elecció va ser la plantació de Las Acacias (8.000 COP) que ens van recomanar des del hostel. Totes aquestes plantacions es troben a uns 40 minuts caminant des de la plaça central. S’ha d’agafar la carrera 5, travessar el pont i caminar fins a trobar-se la primera, Les Acacias. Després d’una forta tormenta vam poder visitar la granja de cafè, de manera personalitzada ja que estàvem sols. Una petita introducció històrica i es va seguint amb el procés. Es comença amb plantació d’unes llavors amb un canvi genètic per combatre els fongs i s’acaba una hora després tastant un cafè d’aquelles llavors. El 70% de la producció és exportada a EEUU, Canada i Austràlia principalment i, en aquests moments s’exporta en el procés d’assecar sense arribar a rostir. Sabríeu dir quin és el país amb més consum de cafè per capità? Finlàndia, amb més de 10kg l’any que equival a 10 cafès al dia per persona de promig.
Visitar aquesta regió és una experiència única. Hi ha tours més llargs i segur que més complerts però s’ha de valorar bé qui els fa. Aquestes granges locals són ben properes, porten realitzant l’ofici tota la vida i es poden comprar bosses de cafè amb la seva pròpia marca que ajuda a subsistir la pròpia plantació.
