Aquest viatge sorpresa no només va ser una manera de celebrar el meu aniversari, sinó també una oportunitat per conèixer un dels pocs països d’Europa que encara no havíem visitat, San Marino.
Vam agafar un vol el dia abans fins a Bolonia i vam conduir direcció Rimini on teníem el nostre camp base pels propers 2 dies.
L’Open Hotel, un allotjament nou, modern i elegant, a tocar de la platja i amb unes habitacions molt còmodes. Ofereixen esmorzar bufet o brunch a partir de les 11h i té un petit jacuzzi a la planta superior que vam reservar un vespre mentre fèiem el típic aperitivi italià acompanyat d’un Aperol Spritz.
Aquella mateixa tarda vam aprofitar per conèixer el centre de Rimini, una joia de casc antic que combina història, cultura i un ambient vibrant. Aquest nucli està ple de monuments històrics que reflecteixen el passat de la ciutat, des de l’època romana fins al Renaixement i més enllà.
Un dels punts més destacats és l’Arc d’August, construït l’any 27 a.C., que és l’arc triomfal romà més antic que es conserva. A poca distància es troba el Pont de Tiberi, un altre dels tresors de la ciutat, que data del segle I d.C. Ha sobreviscut al pas del temps i continua sent una de les principals vies d’accés al casc antic.
El cor de Rimini també acull la Piazza Cavour, una plaça encantadora envoltada d’edificis històrics com el Palazzo dell’Arengo i el Palazzo del Podestà, que daten de l’edat mitjana.
Despertar-se a Rimini el dia del meu 35è aniversari va ser el començament perfecte d’una jornada prometedora. L’Estel havia planificat un dia sencer explorant San Marino, el petit país enclavat a Itàlia que es manté orgullosament independent des de fa segles.
San Marino és una de les repúbliques més antigues del món, fundada l’any 301 d.C. per un picapedrer cristià anomenat Marinus, que fugia de la persecució romana. Segons la llegenda, Marinus es va refugiar al Mont Titano i, allà, va establir una petita comunitat cristiana que, amb el temps, es va convertir en la República de San Marino. Aquesta nació, amb poc més de 61 quilòmetres quadrats, ha resistit el pas del temps i ha preservat la seva independència al llarg dels segles, mantenint-se al marge de les invasions i les conquestes que han afectat altres regions d’Europa. San Marino ha aconseguit conservar la seva autonomia gràcies a una combinació de diplomàcia hàbil i una ubicació estratègica difícil d’assaltar.
L’encant d’aquest petit país resideix en la seva autenticitat, amb carrers medievals empedrats, castells antics i una atmosfera que transporta a un altre temps. La seva història, plena de resistència i tenacitat, fa que passejar pels seus carrerons sigui com fer un viatge en el temps.
Després d’un esmorzar tranquil a l’hotel, vam agafar el cotxe i vam començar el trajecte cap a San Marino. La carretera serpentejava muntanya amunt, oferint unes vistes panoràmiques del paisatge italià, i a mesura que ens acostàvem a la frontera, la silueta de les tres torres que coronen el Mont Titano es feia cada vegada més visible. Aquestes torres, construïdes entre els segles XI i XIV, són un símbol de la defensa i l’orgull de San Marino, i s’han convertit en icones de la seva identitat nacional.
La Guaita, La Cesta i La Montale, ofereixen vistes espectaculars de les valls i la costa a la distància. Vam poder accedir-hi i visitar la fortalesa per dins amb alguns elements de l’època medieval exposats.
Arribant al cor de San Marino, la primera parada va ser la Piazza della Libertà, on l’Estàtua de la Llibertat sembla vigilar aquest petit país amb una calma majestuosa. Aquesta plaça és el centre de la vida política i social de San Marino, i el Palau Públic, que s’hi troba, és la seu del govern. L’ambient tranquil, música de carrer i les vistes que s’estenen fins a la costa adriàtica fan d’aquest indret un lloc especial.
Vam passar el matí recorrent els estrets carrerons plens de botigues d’artesania i petits museus fins a l’hora de dinar que vam baixar a l’entrada del país per dinar en l’Aperouge, un restaurant informal amb un servei exquisit on vam menjar de meravella. Una carbonara de la bona, carpaccio de peix, pop a la brasa i un tiramisú boníssim.
Abans de tornar cap a Rimini vam parar alguns els pobles del costat de San Marino. Pobles medievals, amb empedrats i castells de l’època com el de Montobello o Torriana.
La última part del dia va transcorre al centre de Rimini, on després d’un passeig i un parell de Aperols Spritz, l’Estel em va portar un dels restaurants més romàntics de la ciutat per bufar les espelmes dels 35. Per descomptat, la gastronomia local és un altre dels atractius principals. Rimini és famosa per la seva excel·lent pasta, i els restaurants del casc antic ofereixen algunes de les millors versions de plats tradicionals.
Se’ns dubte un magnífic dia d’aniversari !!!
