Sao Paulo ha estat la nostra primera parada d’aquest llarg viatge. Bàsicament per dues raons. La primera perquè el vol més barat des de Barcelona a Brasil era a Sao Paulo i, la segona i més important, perquè anàvem a veure els nostres amics brasilers que viuen aquí. Ha estat una alegria immensa tornar a veure al Fernando i l’Anderson després de 10 anys quan compartíem casa a Londres. Vam viure junts durant uns mesos i ara, una decada després ens tornem a veure com si fos ahir.
Tot i insistir que no era necessari, el Fernando va tenir el gran detall de va venir a buscar-nos a l’aeroport de Sao Paolo quan encara no havia sortit al sol. Vam parar a comprar esmorzar i vam anar a casa seva per fer el primer esmorzar del viatge amb ell i la seva dona i per conèixer la Lorena, la seva filla que tot just acabava de nèixer.
Vam quedar algun altre dia ja que teniem el hostel molt a prop del seu pis i vam aprofitar per anar a sopar amb l’Anderson i posar-nos al dia després de tant de temps. Va ser tota una alegria poder-nos reunir després de tant de temps, ens van cuidar de meravella.
Tres són els dies que li hem dedicat a Sao Paulo. Una ciutat de contrastos amb dues cares. La cara A és la imatge d’una ciutat rica, la capital econòmica no només de Brasil sinó de tot Sud Americà. És veu sobretot en l’Avinguda Paulista, l’arteria principal de la ciutat on es concentren tots els edificis més moderns i la majoria d’empreses principals. Nosaltres i vam estar el diumenge, el millor dia sens dubte ja que tallen el trànsit i el carrer s’omple de gent passejant, parades d’artesania i molts grups de música tocant en directe.
Vila Madalena i Liberdade són dos barris que estarien entremig. El primer és on estàvem nosaltres allotjats. Una zona bohèmia, on s’agrupen les galeries d’art, locals de moda i centres artístics. Hi ha un bon ambient nocturn, localitzat sobretot al carrer Aspicuelta on es troben bars amb música en directa. El segon és el barri japonès, on es troba la colònia japonesa fora del Japó més gran del món. Els caps de setmana s’omplen els carrers de parades d’artesania i menjar tan brasiler com nipó.
Després està la cara B, que vam descobrir fent un Free Walking Tour durant 3,5 hores pel centre històric de la ciutat. Passejant pels seus carrers vam entendre perquè els locals li diuen crackolandia. Un centre molt desmillorat, amb edificis força descuidats i alguns inclús que semblen abandonats, moltes pintades i brutícia pel carrer. És fins el moment, el lloc on més gent sense sostre i addictes al crack hem vist. Colònies senceres de persones dormint en parcs públics, places i al mateix carrer. No vam tenir problemes de seguretat però si que vam patir per no tenir-ne.
Els propis locals recomanen no anar-hi per la nit i, durant el dia, sense joies i objectes de valor i vigilant molt el mòbil. La plaça de la Catedral i el carrer 25 de març són les zones on més s’accentua. No s’ha de deixar de visitar el Mercat Central, provar l’entrepà de mortadel·la i les diferents fruites exòtiques de les parades que venen a preus desorbitats.
Es recomanable allotjar-se Vila Madalena amb més oferta de hostels o Av Paulista amb més hotels i a prop d’una parada de metro, ja que la seva xarxa és molt petita en comparació al tamany de la ciutat, amb 12 milions d’habitants.
