La capital de Corea era la nostra última parada després de passar gairebé dues setmanes al país. Ens feia especial il·lusió Seül per un motiu: visitar la zona desmilitaritzada amb Corea del Nord.
Avui en dia NOMÉS es pot visitar aquesta àrea restringida si es fa amb un tour organitzat. Hi ha desenes de companyies que operen a diari per visitar la frontera amb el país més tancat del món i nosaltres vam escollir Seoul City Tours, una de les més ben valorades per fer-ho.
Només tres dies després de la jornada històrica en que un president dels EEUU va trepitjar per primer cop territori Nord Coreà vam anar-hi nosaltres. Volíem visitar el mateix lloc en que Donald Trump i el seu amic Kim Jong Un es saludaven però no va ser possible perquè estava tancat per pràctiques militars.
En aquesta zona, coneguda com JSA, es troben diferents sales de conferencies i és on els soldats americans amb base a Corea del Sud es miren cara a cara amb els de Corea del Nord. És la zona on es palpa la tensió encara d’una guerra oficialment inacabada, d’un conflicte que dura molts anys després de la separació de les dues Corees.
Com la mala sort va fer que no ens coincidís amb la possibilitat de veure la JSA vam fer el tour regular de la DMZ. Aquí ens van portar primer de tot al Parc Peace and Nature on hi ha un vago de tren pràcticament destrossat en memòria dels soldats que van perdre la vida. Tot seguit ens vam dirigir al punt més destacat del tour, el 3r Túnel.
Fins avui en dia s’han descobert 4 túnels que van cavar els soldats nord coreans per sota la frontera cap al sud però s’especula que n’hi ha desenes per tota la zona fronterera. D’aquesta manera pretenien saltar-se la zona fronterera per possibles invasions o per finalitats d’espionatge. Un d’aquests túnels es pot visitar i realment és espectacular. Està situat 70 metres sota terra, no arriba ni als dos metres d’alçada i ara es troba tapiat amb 3 murs de formigó i una càmera de seguretat per impedir la penetració dels nord coreans.
La següent parada va ser l’Observatori Dora. És un mirador una mica elevat el qual es pot veure Corea del Nord just al davant amb prismàtics per poder observar els pobles més propers. Nosaltres no vam veure absolutament a ningú pel carrer i és que es diu que el poble de davant és un muntatge per aparentar, amb edificis pintats en bon estat, la suposada bona qualitat de vida al país. És un poble fictici on fins el 2004 hi havia altaveus cap al sud emetent propaganda nord coreana i on hi ha un dels màstils més grans del món de 160 metres on oneja la bandera nord coreana.
L’última parada va ser l’estació de tren de Norita, està pràcticament a la frontera i tot i que es molt nova es troba inoperativa. Està a l’espera de la unificació per tren de les dues Corees amb la línia de Seül – Pyongyang.
Per nosaltres és una excursió indispensable en qualsevol visita a la capital sud coreana. Tot i que només si pot anar amb tours organitzats hi ha varies opcions amb preus diferents. Sens dubte la millor és fer la JSA i trepitjar territori nord corea dins dels pavellons habilitats. Ho tindrem pendent per la pròxima visita a Seül però qui sap si abans haurem fet ja un viatge a Corea del Nord per “conèixer” el país més hermètic del planeta.
Seúl és el destí més conegut de Corea. És una ciutat molt gran, extensa on es fa imprescindible agafar el transport públic per moure’s. Nosaltres estàvem al centre a la zona de Myeong-Dong, segurament el millor barri per allotjar-se ja que és molt cèntric i cada vespre el seu carrer principal s’omple de paradetes, sobretot de menjar que li donen molta vida. A més és una zona plena de mercats, restaurants, bars i botigues. Una zona molt ben situada que permet poder anar caminant a la majoria d’atraccions i fer vida local al carrer, un bon lloc per quedar-se.
Una d’elles són les diferents portes que hi ha repartides per la ciutat que formaven part de la fortalesa de Seül. Les més grans estan en els punts cardinals com la Sungnyemun o Heunginjimun.
El nostre recorregut inicial va començar per aquesta porta de l’est i ens van dirigir a visitar els principals palaus que hi ha al centre de la ciutat.
El primer va ser Deoksugung, rodejat de jardins i estanys, aquest palau uneix dos estils arquitectònics diferents, tradicional i neoclàssic. A més, cada certes hores s’hi pot veure una representació del canvi de guàrdia que fan a la porta principal amb tots els vestits tradicionals de l’època. A nosaltres ens agafar de casualitat i encara sigui força turístic no està de més veure-ho.
Just al davant es troba la Plaça Seül i seguint direcció nord pel passeig on hi ha sortidors d’aigua a vapor per ajudar a aguantar les altes temperatures s’arriba a Gwangwamun, la porta principal del palau Gyeongbokgung, el més important i gran de Corea del Sud i un molt bon punt de partida per visitar la zona més tradicional de la ciutat.
El pintoresc barrir de Bukchon, situat entre el gran palau Gyengbokgung i el palau Changdeokgung. Val la pena passejar pels seus carrers replets de cases tradicionals, un bon contrast amb el Seül modern.
Cap visita a Seül pot eludir el barri de Gangnam, popularitzat a nivell mundial per la cançó Gangnam Style. Es tracta d’un barri modern, un dels centres de negocis de la ciutat on es troba la famosa LotteTower, el gratacels més alt de Corea del Sud. També a Gangnam, hi ha la biblioteca Starfield que diuen que és una de les més boniques del món, dins el Starfield COEX Shopping Mall; nosaltres potser no la catalogaríem com a tal però sí que val la pena fer-hi un cop d’ull si s’està pel barri.
El que més gràcia ens va fer de la zona va ser l’enorme monument en honor al Gangnam Style que hi tenen. És tracta d’una escultura daurada en forma d’uns braços enmig de la coreografia del gran èxit musical coreà acompanyada d’un sistema audiovisual on pots escoltar la cançó i veure’n el videoclip, si més no curiós.
Per acomiadar-nos del país, l’última nit vam anar a sopar al Wild Flower, el restaurant germà del Flowerchild, un nou local de cuina d’autor que ens va deixar amb la boca oberta. La Chef i propietària, Jamie Jo, ha viatjat molt i això es nota a la seva cuina amb matissos molt europeus i tècniques d’alta cuina tot amb tocs molt coreans.
El local és preciós, no massa gran i molt íntim decorat amb molt de gust i la cuina completament oberta. Ens encanta poder veure com preparen els nostres plats. I veure treballar a aquest equip de cuiners i cuineres és part de la màgia del restaurant. Vam fer un menú degustació que ens va recomanar la chef.
Vam començar amb una reinterpretació del rissoto italià fet amb escuma i ingredients locals que li donaven un toc molt especial i espectacular. Tot seguit ens van servir un peix blanc a baixa temperatura amb verduretes locals i tocs asiàtics que donaven les espècies tot i que molt suaus, feien d’un plat tant comú per nosaltres tota una experiència. Després ens van servir una vedella que es desfeia a la boca acompanyada per una salsa molt rica en sabor i suau en textura que arrodonia el plat. Ens van servir també un pop, un dels menjars preferits del Marc, que estava per morir-se!
De postres van portar-nos un coulant de xocolata amb gelat de gingebre, el toc asiàtic; i una plata composta de tres mini postres els tres a base de diferents xocolates que se’m fa la boca aigua al recordar. Ens va encantar sortir de la zona més turística de la ciutat i provar un restaurant de tanta qualitat i amb uns plats tant elaborats. És nota hores lluny que tots els seus ingredients són de la millor qualitat i que tant la xef com els cuiners, un equip jove, tenen una gran formació.
L’última nit vam voler provar una de les atraccions que havíem vist aquí a la capital. A tot Corea son molt típiques les saunes i els spas i vam anar a passar l’última nit en una d’elles, el Siloam Sauna, molt a prop de l’estació de trens que arriben fins l’aeroport.
És un centre gran, amb diferents plantes on es paga una tarifa i es té dret a gaudir de les instal·lacions durant 24 hores. Nosaltres i vam anar al vespre i ens hi vam quedar a dormir ja que hi ha habitacions molt gran amb lliteres on s’hi pot passar la nit. A la resta de plantes hi ha sales amb de diferents temperatures, des de zones congelades fins a saunes on hi fa molta calor. A la planta inferior i de forma separada per dones i homes hi ha la zona d’aigües amb piscines amb temperatures diferents i dutxes. Personalment ho vam trobar força incòmode i poc higiènic ja que s’ha d’entrar totalment despullat i la gent es banya i s’hi dutxa totalment descalç. A dalt hi ha una sala amb tv i bar un petit restaurant on menjar alguna cosa durant les hores que s’està a l’interior. Això si, tots amb el mateix uniforme de xandall que et dones només arribar.
Tota una experiència molt típica pels locals que aprofiten per anar en aquests centres de spa per relaxar-se i desconnectar després de les jornades de feina.