Quan vam començar a planificar la celebració del nostre 10è aniversari de parella, vam saber immediatament que Sevilla seria la destinació perfecta. Tot i que coincidia a principis d’Agost i, la evident calor de l’època, vam aprofitar un viatge de feina de l’Estel i quedar-nos uns dies inoblidables a la capital andalusa.
El motiu d’aquesta escapada era més que justificat: 10 anys des de que ens vam conèixer, aquell agost del 2013 en un viatge a Croàcia i, de l’inici de la nostra relació que ha seguit fins avui en dia.
La meva primera vegada a la ciutat (no de l’Estel) es va dividir en dues etapes.
La primera, un parell de dies allotjats en el Legado Alcazar Hotel. Un preciós hotel boutique a tocar dels Jardins del Reial Alcàsser, amb un preciós pati interior típic andalús. De fet, les muralles del palau formen part dels murs principals de l’allotjament que, en les seves zones comunes, exposa algunes de les peces de ceràmica trobada a les excavacions de la reforma d’aquest nou hotel.
Vam aprofitar la proximitat de l’hotel a tots els atractius de la ciutat per conèixer, durant les hores que la calor permetia, els punts més interessants. Com no podia ser d’altra manera, a primera hora del matí vam anar fins al Reial Alcàsser, un altre dels grans tresors de la ciutat. Aquest palau fortificat, originalment construït pels àrabs al segle X i posteriorment ampliat per diferents monarques cristians, és un laberint d’estances decorades amb intricades rajoles, patis interiors amb arcs islàmics i jardins que semblen sortir d’un conte; els Jardins de l’Alcàsser, plens de fonts, estanys i arbres centenaris.
Sortint de l’Alcàsser, vam continuar explorant el Barri de Santa Cruz, l’antic barri jueu. Amb els seus carrerons sinuosos, balcons florits i petites places, aquest barri és una delícia caminar-hi i provar el menjar típic de la regió en alguns de les seves tabernes on es pot dinar a base de tapes.
Al vespre, quan començava a caure el sol, vam anar fins la Catedral de Sevilla. Aquesta catedral, la més gran del món en estil gòtic, va ser construïda al segle XV sobre els fonaments d’una antiga mesquita. Amb les seves altíssimes voltes, capelles sumptuoses i l’impressionant altar major, és un lloc que et deixa gairebé sense respiració. No podíem deixar de pujar a la Giralda, l’antic minaret de la mesquita almohade, que va ser convertit en campanar quan els cristians van prendre la ciutat. Des del seu cim i, després de pujar una bona rampa, vam gaudir d’una vista espectacular de tota Sevilla, amb els seus carrers estrets, teulades de colors i l’enveja d’aquells que es refrescaven a les piscines dels hotels.
La segona etapa de l’escapada va estar enfocada, més enllà d’acabar de conèixer la ciutat, al relax i de gaudir de la nostra cita romàntica. Per començar perquè ens vam allotjar a l’Hotel Alfonso XIII, un dels hotels més emblemàtics no només de la ciutat, sinó de tot Andalusia.
Construït el 1929 per acollir dignataris durant l’Exposició Iberoamericana, l’Hotel Alfonso XIII és un exemple impressionant de l’estil neomudèjar, amb rajoles ceràmiques decoratives, arcs elegants i mobiliari que reflecteix l’opulència de l’època.
La nostra habitació tenia vistes a un jardí interior, un oasis de tranquil·litat amb una piscina que vam aprofitar al màxim. Des del primer moment, ens vam sentir immersos en una atmosfera de luxe i història, sobretot quan ens van explicar, amb un tour que organitzen diàriament, la història i les curiositat arquitectòniques i culturals del mateix hotel.
Després d’un esmorzar d’autèntic luxe en el pati interior de l’Hotel Alfonso XIII vam anar a conèixer la Plaça d’Espanya i el Parc de Maria Luisa. La Plaça d’Espanya, construïda per l’Exposició Iberoamericana de 1929, és un exemple impressionant d’arquitectura regionalista, amb un gran edifici semicircular decorat amb ceràmica i un canal navegable que travessa la plaça. El parc que l’envolta, donat per la infanta Maria Luisa, és un oasi verd amb camins ombrejats, estanys i glorietes, perfecte per perdre’s una estona, gaudir de la calma i, sobretot de la seva ombra.
Ens va agradar veure els concerts de flamenc que improvitzen al centre de la Plaça Espanya i seguir, un a un, els mosaic que fan les rajoles per cada una de les províncies espanyoles.
Quan el sol no escalfava tant, vam aprofitar per passejar pel casc antic de la ciutat, visitant les famoses Setas de Sevilla i el barri de Triana. Ben a prop d’allà vam anar a celebrar el nostre aniversari amb un sopar increïble al restaurant Abades Triana, situat al costat del riu Guadalquivir. Aquest restaurant ofereix unes vistes incomparables de la ciutat, especialment de la Torre del Oro i del pont de Triana. Mentre el sol es ponia sobre Sevilla, vam gaudir d’un sopar exquisit, amb plats que combinaven la tradició andalusa amb tocs moderns. Un menú degustació que, juntament amb el seu maridatge, va posar punt i final a una escapada perfecte d’aniversari.
