Siargao és l’illa de moda de les Filipines. Dit així sembla que sigui una illa qualsevol, una més de les 7.000 que hi ha en tot el país, però no ho és. Aquesta illa és la meca del surf a Filipines i provablement un dels millors spots en el sud-est asiàtic. Aquest ambient “surfero” es combina amb el bon temps mentre a la resta de les illes intenten assecar la pluja dels monsons.
També és veritat que cada cop hi va més gent i el turisme fa perdre aquella essència local que tant ens agrada, però això només passa en un punt de l’illa, a General Luna. Aquí es concentra tota l’activitat juntament amb Cloud9 on hi ha l’onada més famosa. A la resta de Siargao, que es pot visitar perfectament amb moto, es troben poblets i gent local encantadora, paisatges amb palmeres infinites i platges completament verges. Siargao enganxa!
El problema de viatjar l’agost és que mig planeta fa vacances i com és habitual els preus pugen i l’allotjament s’esgota. Vam passar-hi 5 nits a l’illa i vam haver de dormir en 3 llocs diferents, simplement pel fet de que no hi havia prou lloc disponible tants dies seguits. El millor de tots per això va ser l’últim, 2 nits abans de marxar, just davant de la famosa onada, en el Kesa Cloud9. La nostra experiència AQUÍ.
Com no podia ser menys vam aprofitar la nostra estada a Siargao per fer algunes classes de surf. A través del Kermit Siargao, un hotel que també és restaurant i ofereix les classes vam anar a la zona del “Cementery”, una onada molt apta per aprenents amb un monitor cadascú per seguir aprenent després de Bayron i Bali. En el Kermit vam anar a sopar una de les nit, és conegut per les seves pizzes que estan espectaculars, a més també vam provar la tonyina i uns nyoquis de mort.
Un dels dies també hi vam anar per esmorzar, ja que la majoria d’allotjaments no te’n ofereixen. Tenen una carta molt ample, nosaltres com de costum no podien faltar els ous Benedict i un suc natural de síndria. Ens hagués encantat allotjar-nos però òbviament estava totalment ple, aquest amb uns mesos d’antelació.
Un parell de dies vam agafar la moto per donar la volta a l’illa i descobrir aquestes platges on no hi ha ningú. Una d’elles és Pacifico Beach on també s’hi pot fer surf, l’altre més al nord, Alegria Beach. Un d’aquests dies vam estar molt afortunats ja que en un dels pobles que vam passar vam veure força gent al carrer. Ens vam parar a parlar amb els locals i veure com jugaven a bàsquet i sense saber com ens vam trobar assegut dins d’una casa, amb la família oferint-nos dinar en el seu menjador. Resulta que era la festa major del poble i totes les cases es passen 3 dies cuinant molt i molt perquè qualsevol persona, coneguda o no, hi vagi a menjar. Ens van portar un munt de plats, casi tots a base de porc, arròs i verdures, ens van oferir refrescos i vam dinar al menjador particular d’una família mentre intentàvem establir conversa. Súper divertit!
Com ja ens havien explicat en que consistia, vam anar a fer els postres a una altre casa del poble. Només entrar per la porta ja t’ofereixen tot, això sí, les fotos de record amb ells mai falten. És interessant veure com en poble humil enmig de l’illa, amb cases molt bàsiques, es poden passar hores i hores cuinant per oferir el menjar a gent que ni tan sols coneixen. Hi ha menjar durant tot el dia, i el que fa molta gent que arriba d’altres pobles és entrar a una casa, menjar una mica i anar a la següent. Increïble!
Altres opcions més turístiques són les piscines naturals de Magpupungko, la Subga Lagoon, la Tayangban Cave Pool i el Island Hopping a tres illes molt a prop de General Luna; Naked Island, Dako Island i Guyam Island, que nosaltres vam fer a través del Kermit Siargao.
Tot i que Siargao ja és força conegut i estàvem en plena temporada d’Agost, com és el món de petit que allà ens vam trobar, per una banda, col·legues del Marc de l’Ametlla que havien anat uns dies de vacances i amb els que vam compartir un dies de cerveses i festes per la nit. A General Luna hi ha festa cada nit a un lloc diferent.
I per altre banda, en les platges del nord, on no hi havia pràcticament ningú ens vam trobar amb l’Alberto, un basc que havíem coincidit un any abans a Bogotà durant les seves vacances i amb el havíem quedat per sopar i dinar abans d’emprendre cadascú el seu camí. Doncs per casualitats de la vida el nostre camí es va tornar a trobar, sense saber-ho, a la platja de Siargao, una platja on només estàvem nosaltres!
Siargao s’ha de provar, Siargao és addictiu!
