Després de dos dies de calma i aigües cristal·lines a les platges de Ras Al Hadd, vam reprendre la ruta en direcció nord, ja encarant el final del nostre viatge. Però abans de tornar a la capital, volíem fer una última parada per descobrir els wadis que s’amaguen entre les muntanyes rocoses de la costa omanita. Tot i que aquest any la calor havia arribat aviat i la pluja havia estat escassa, vam voler provar sort i ens vam dirigir cap al Wadi Tiwi, un dels més coneguts de la zona.
Després d’arribar al poble de Tiwi, un petit caminet asfaltat s’endinsa entre les muntanyes i comença a pujar serpentejant entre cases, palmeres i parets de roca. A pocs minuts, ja es comença a veure el curs del riu que baixa des de l’interior cap al mar. Com que no portàvem 4×4, vam haver d’aparcar el cotxe a mig camí, però allà mateix vam tenir la sort de coincidir amb un local que portava unes nenes de tornada de l’escola i ens va oferir de portar-nos fins a una de les zones més boniques: el Wadi Mibam.
Des d’allà només cal caminar uns minuts de baixada i, de sobte, apareix un gorg amb una cascada preciosa, envoltat de palmeres i parets de pedra immenses. Un petit oasi enmig del no-res. No hi havia ningú. Vam aprofitar per fer un bany relaxant i quedar-nos una estona a la fresca, xerrant amb el local que ens havia fet de guia improvisat.
Ens va encantar veure com aquests racons són encara espais de vida pels pobles de la zona, que els utilitzen per refrescar-se i reunir-se. Gràcies aquests oasis neixen els petits nuclis urbans de muntanya, amb cases penjades entre roques, que conserven un ritme de vida totalment connectat amb la natura.
Al vespre, després d’un dia calorós, vam arribar al nostre últim destí del viatge, i el lloc escollit per celebrar els 37 anys de l’Estel: Sifah, una petita urbanització costanera al sud de Muscat que s’ha convertit en zona d’estiueig per a molts locals amb poder adquisitiu. Una marina envoltada d’apartaments blancs, carrers tranquils i una oferta cuidada de restaurants, hotels i beach clubs.
Vam triar com a base el Sifawy Boutique Hotel, un hotel preciós situat davant la marina, amb una gran piscina i accés directe a diversos restaurants repartits per tot el complex de Jebel Sifah. L’ambient és molt tranquil, ideal per desconnectar i acabar la ruta amb calma. A més, dins de la mateixa zona residencial, hi ha una altra piscina davant del mar i un beach club exclusiu amb servei de transport que et ve a buscar i et torna.
El primer dia, després de bufar les espelmes i gaudir d’un esmorzar d’aniversari, vam passar el matí al Dunes Beach Club. Ens hi vam quedar a dinar i vam fer una degustació de peix i marisc espectacular, a ritme lent i amb vistes al mar. A la tarda, vam descansar a la piscina principal i, ja entrada la nit, ens vam arreglar per anar a sopar al Sakana, un japonès situat a la mateixa marina. Un tancament perfecte per un dia especial.
Van ser dos dies de relax total, bon menjar, banys i cap pressa. Un final ideal després de més de deu dies de ruta intensa per Oman, unes vacances dins del viatge. L’endemà només ens quedava un últim bany ràpid a la piscina, fer maletes i tornar el cotxe de lloguer a l’aeroport de Muscat a GreenMotion Oman. Allà, abans de marxar, vam passar a recollir el drone, que ens havien retingut en arribar, ja que al país no es permet fer-lo servir si no tens permís oficial. El vam recuperar a l’oficina de seguretat abans de posar rumb al nostre últim destí: Kuwait, on faríem escala abans de tornar cap a casa.
Amb Oman tanquem un país que feia temps que teníem ganes de conèixer. No ens va sorprendre tant com altres llocs de la regió (potser perquè ja hem estat en diversos països de l’Orient Mitjà) però sí que el situem com un punt intermig entre els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. Ni tan obert ni tan tancat. Amb paisatges sorprenents, gent hospitalària i una sensació d’autenticitat i poc turisme que avui dia s’agraeix molt.
És, sens dubte, un destí perfecte per recórrer en cotxe i deixar-se endur per la carretera entre deserts, muntanyes, wadis i platges. Això sí, recomanaríem viatjar-hi durant l’hivern, quan les temperatures són més suaus i permeten gaudir molt més de l’exterior i de la vida local.
