Nha Trang, dunes de Mui Ne, el caos de Saigon i els mercats flotans del Mekong
.
Al cap de dos dies, abandonàvem Hoi An, molt entusiasmats per enllaçar amb la part del sud del Vietnam. Un cop més, un bus nit ens servia per dormir i despertar-nos el dia següent a Nha Trang.
No teníem cap intensió de passar per Nha Trang, no havíem llegit gaires bones crítiques i amb tota la raó. El fet és no vam poder evitar ja que ens venia de pas, era la connexió al sud de Vietnam. Així que vam decidir prendre’ns-ho amb calma i gaudir per primer cop de la platja.
Al ser una ciutat tan turística, plena de russos i alemanys que venen de vacances amb hotels de tot inclòs, vam aprofitar per no visitar absolutament res cultural. Vam agafar el telefèric i ens vam plantar al parc aquàtic de Vinpearl, situat a la illa de Tre.
Per uns 12€ es pot aprofitar per passar-hi un dia, disfrutar de les platges i les activitats aquàtiques que ofereix. Una turistada més però que ens va venir genial per recuperar energies després de casi dues setmanes de viatge.Un cop a la ciutat vam anar a sopar pel centre i va ser el primer cop que vam provar la carn de cocodril.
.
A Mui Ne vam passar dos dies, visitant aquest poblet coster de pescadors, abans d’arribar a Ho Chi Minh.
Un cop instal·lats en una casa a segona línia de mar, en el carrer principal, vam anar a llogar una moto per uns 5$ i així poder visitar les conegudes dunes de Mui Ne.
La primera són les dunes blanques (Bau Trang), les que estan més allunyades, a uns 20 km de Mui Ne. Cal una bona excursió amb moto per arribar-hi i un cop dins si pot llogar quads per donar una volta.
A la tornada vam parar a les vermelles (Doi Cat) molt més a prop, només a 2 km. Hi ha més afluència de gent i es troben venedors que ofereixen uns plàstics per tirar-se dunes avall.
També es pot visitar el poblet amb unes vistes espectaculars al port de pescadors, on es veuen tots els barquets de colors a la cala, preparats per sortir a pescar.
Aquest lloc és perfecte per practicar Kite Surf, assignatura que a nosaltres ens va quedar pendent. Està ple de escoles de Kite a platja que ofereixen classes o lloguen material. A partir de les 12 si es fa una volta per la platja es veu en el cel tots els estels creant una imatge molt maca.
Al cap de dos dies vam arribar a Ho Chi Minh, a unes 4 hores amb bus de Mui Ne. Segurament la ciutat més important de Vietnam fins i tot per davant de la capital. Antigament anomenada Saigon, és la ciutat amb més motos del món, i es nota només posar els peus a terra. S’ha d’anar amb compte perquè és bastant caòtic.
Ens vam allotjar prop de Pham Ngu Lao, un carrer cèntric on per la nit es posen tots de cadires i tamborets de plàstic per sopar i sobretot per prendre cervesa. Si que és veritat que hi ha molt turista, però realment l’ambient és molt autèntic i molt cosmopolita, i és interessant compartir experiències del viatge amb altres persones mentre es pren una birra vietnamita.
El que més interessant vam trobar és el museu de la Guerra de Vietnam (War Remnants Museum). S’ha de tenir present abans d’entrar que està explicat, evidentment, des d’un punt de vista local, vietnamita. Es dona una visió sobre la guerra, explicant les atrocitats i focalitzant-se amb els efectes de gas taronja sobre la població del Vietnam.
També el Bến Thành Market, al centre de la ciutat, és un mercat on a més de roba, souvenirs, calçat i joes, també hi ha menjar i restaurants de cuina vietnamita.
Ho Chi Minh és una parada obligatòria quan es visita Vietnam, ja sigui al principi o al final del viatge. Una ciutat on es pot veure trets bàsics de l’arquitectura, amb edificis antics marcats per la guerra i moderns com la torre de Bitexco. Es pot veure part de la història amb el Museu de la Guerra i es pot veure també l’estil de vida vietnamita, asiàtic i caòtic en la ciutat.
De Saigon vam marxar direcció el delta del Mekong, concretament a la considerada la capital del delta, Can Tho.
El Mekong és una molt bona opció si el que es vol és entrar a Cambodja per la costa i no per la frontera entre Ho Chi Minh i Phnom Penh com la majoria fa.
La joia de Can Tho és sens dubte fer un passeig amb barca pel Mercat Flotant i pels afluents del riu entre tota la vegetació i els camps d’arròs, una experiència 100% recomanable. La ciutat en sí no té res, un mercat situat a peus de riu Hau i un pont de 15km sent el més important del país.
La nostre visita als mercats flotants va començar pel matí, després de regatejar durant el dia anterior, vam trobar un vietnamita que ens acompanyava durant tot el matí fins els mercats i ens feia una ruta pels afluents.
Ens vam dirigir fins a Cai Rang, el més important de la zona, on un munt de embarcacions es concentren per vendre productes sobretot d’alimentació. El fet és anar pujant de barca en barca per comprar fruita o simplement per veure quin tipus de menjar ofereixen. Les barques acostumen a tenir un pal llarg amb tots els productes que ofereixen perquè es vegin de lluny.
La tornada cap a Can Tho es fa per afluents del riu principal, rodejat de camps d’arròs i una vegetació increïble, tot veient els treballadors locals a la riba del riu.
Com la nostre idea era travessar a Cambodja per la costa fins arribar a Sihanoukville, ens van dirigir fins a Ha Tien, un poblet just a la frontera. Allà vam fer nit, per l’endemà, a través d’una agencia de viatges, una mini van ens va passar la fins la frontera i d’allà fins a Sihanoukville en més de 5 hores, fent una petita parada a Kampot.
