A les afores de Pokhara, a uns 40km riu avall es troba el Sunshine Resort, un hotel completament nou ubicat just davant del riu Seti Gandaki que travessa la ciutat i amb unes vistes descomunals a la serralada dels Himàlaia.

Un transfer gratuït del propi hotel ens va venir a buscar a Pokhara per portar-nos al resort on passaríem un parell de dies descansant després del trekking pel Poon Hill. És un hotel ideal per venir i no moure’s del lloc ja que ho té tot per passar uns dies recuperant l’energia després d’alguna caminada pel cims més alts del món.

El Sunshine Resort té diferents tipus d’habitacions, totes amb vistes a la muntanya. Nosaltres teníem una a la planta baixa molt gran, amb molt espai a dins. Una suite amb televisió, aire condicionat i una taula amb cadires a dins on es pot prendre alguna cosa. Només sortir ja teníem la terrassa privada i el jardí amb la piscina. Important perquè a Pokhara feia molta calor, res a veure amb les temperatures del nord de Nepal.

El jardí està cuidat al detall, desenes de plantes i flors envolten l’edifici central i els jardiners no paren de mantenir-lo. Només entrar, just després de la recepció hi ha el menjador. Tot decorat amb diferents colors cosa que dona un toc distés i informal, una decoració més juvenil. Aquí serveixen l’esmorzar cada matí i a més a més es pot dinar i sopar a la carta.

Només arribar ens van posar el Bindi al front, el punt vermell decoratiu dels hindús, i ens van oferir una còctel de benvinguda. És un hotel completament nou i gairebé estàvem allotjats sols, compartíem tot l’hotel amb una altre parella. A l’hora de menjar, el seu propietari original de Katmandú però que ara viu a l’hotel, ens explicava com va decidir muntar un negoci com aquest pel seu compte després d’estar tota la vida treballant en diferents hotels.

El menjar que ofereixen està realment bo. No hi ha molta opció per sortir a buscar algun local més així que es recomanat agafar tot el paquet de pensió completa. Hi ha una carta amb menjar més aviat local, com els momos o plats amb curris nepalesos. Els esmorzars són a base d’ous ferrats amb salsitxes i torrades, a més de suc i cafè.

És agradable estar tranquil en el jardí de l’hotel, fer-se algun bany de tant en tant i descansar veien la serralada dels Himàlaia al fons. Nosaltres vam estar de mala sort i no la vam veure clara del tot ja que estava tapada gairebé sempre.

Per cert, aquí vam passar el nostre St Jordi particular. El segon St Jordi seguit fora de casa i realment és d’aquells dies que tens ganes de tornar, encara que sigui per unes poques hores. Amb aquest jardí, de roses no m’en faltaven…

L’últim dia, quan ja marxàvem de Pokhara amb bus cap a Chitwan, ells mateixos es van encarregar de reservar-nos el seient, que acostuma a estar bastant ple sobretot en temporada alta i ens van portar cap a l’estació. Una bona experiència i sobretot necessària ja que amb un viatge tan llarg és necessari fer parades de descans i recuperar energies abans de continuar el camí. En llocs com aquests sempre és molt més reconfortant.