Search
Àsia / La Volta al Món / Taiwan / Taroko

EL PARC NACIONAL DE TAROKO

La nostra visita a Hualien es devia a conèixer, segons els que havíem llegit, una de les part més atractives de Taiwan, el Parc Natural de Taroko. Ens escapàvem de els ciutats taiwaneses per passar un parell de dies rodejats de muntanyes just a la vora del mar.

Un tren ens va portar en una mica més de 5 hores des de Kaohsiung fins a la ciutat de Hualien on normalment es fa servir com a camp base per explorar el parc. Nosaltres en aquest cap ens vam allotjar molt més a prop de l’entrada en el petit poble de Xincheng. Vam passar tres nit ens un homestay molt particular, l’Aluwa Homestay Taroko. És una casa de 16 habitacions, molt gran i decorada amb desenes de figures i objectes típics, no només del país, sinó de tot el món. La casa està una mica aïllada d’aquest petit poble per tant es recomanable arribar-hi amb vehicle propi per poder-se moure per la zona.

Nosaltres com no en teníem, el seu manager, en Thomas, ens va venir a recollir a l’estació de Hualien. L’hospitalitat dels taiwanesos és estupenda i la d’en Thomas encara més. Com ja estàvem a Hualien ens va voler ensenyar el seu mercat nocturn que obrien a les 18h. Per fer temps mentre esperàvem ens va portar a la zona nova, en un centre comercial on hi havia un Starbucks i on ens va voler convidar a un cafè. Estava plovent i feia fred així que què millor que un cafè calent mentre esperàvem a que obrissin el mercat. Aquí va ser quan vam veure clarament els problemes de comunicació quan no s’entén gaire l’idioma. Li vam demanar dos cafès amb llet calents ens va portar dos cafès amb gel congelats que ens vam prendre sota l’aire condicionat del local. En fi, la intenció és el que compte!

Després de portar el cotxe al taller per una punxada a la roda per fi vam anar al mercat nocturn de Hualien. Moltes parades estaven tancades per la pluja però vam poder sopar uns fideus calents i una espècie de sandwich fregit amb carn que estava prou bo.

L’Aluwa és un homestay on es gaudeix de la proximitat local de la gent però amb els serveis d’un hotel. En una zona molt tranquil·la, envoltat de camps, amb un gran jardí i davant del mar. Les habitacions son grans i tenen aire condicionat, televisió i wifi que funciona perfecte. Serveixen l’esmorzar cada dia diferent al menjador, una mescla de tradicional i occidental que està molt bo. Pa fregit amb formatge, amanida, fruita, un dia sopa i un altre un briox de pizza, entrepà d’ou ferrat amb bao dolç,.. és una cosa peculiar i diferent però que no deixa de ser molt local.

Com no teníem transport, en Thomas en va acompanyar a una botiga de motos per llogar-ne una i moure’ns lliurament pel parc i per la zona. Però un cop allà el problema de sempre: demanen el passaport a canvi de llogar la moto cosa que a nosaltres no ens agrada gens. Com ja havíem explicat anteriorment en el sud-est asiàtic, el passaport no s’hauria de donar a ningú ni tan sols a la policia. És una pràctica cada cop més extensa però completament il·legal. De fet, a l’Índia hi ha recomanacions i avisos de les autoritats advertint de no donar el passaport les agencies que lloguen motos perquè en fan tràfic. Així doncs vam optar per l’opció B: autobús.

El Parc Nacional de Taroko és completament gratuït i hi ha dues maneres de visitar-lo.

1.- Llogar una moto o vehicle propi. Les moto costen uns 400NT (12€) Força cares.

2.- Moure’s en bus per dins del parc. Hi ha un tiquet vàlid per un dia amb busos il·limitats que val 500NT per persona (+14€).

Nosaltres anàvem amb la idea de moure’ns amb bus i un cop vam començar a caminar per la zona vam provar de fer autoestop. Així doncs varis cotxes ens van anar parant i portant els llocs que volíem i d’aquesta manera ens vam estalviar el tiquet del bus.

Els llocs més interessants per visitar dins del parc són:

Xiaozhuilu Trail. Just a l’inici del parc, una caminada molt fàcil on es pot passar per un pont penjant.

Shakadang Trail. Un dels trekking més espectaculars seguint riu amunt. Es pot fer en la seva totalitat en 3-4 hores anar i tornar o parcialment. Molt recomanat.

Changchun Shrine. Un petit temple al mig de la muntanya on hi passa una cascada per sota. Hi ha un trek per fer el seu voltant però estava tancat per obres quan hi vam estar.

Zhuilu Old Trail. El trekking més famós que passa pel més fotografiat pont de Toroko. Si es vol fer el trek s’ha de reservar amb dos dies d’antelació. Nosaltres vam anar directament i no ens van deixar passar.

Swallow Grotto Yanzikou Trail. Una fàcil caminada que passa entre les roques vorejant el canyó. S’ha de passar ràpid ens alguns trams ja que van queien petites pedres de les alçades.

Tunnel of Nine Turns. Seguint carretera amunt es passa per dins d’aquestes grutes escarpades.

Pudu Bridge y Xiangde Temple. Una petita zona de temples i pagodes amb unes increïbles vistes.

L’últim dia a Xincheng es va passar el matí plovent així que vam aprofitar per fer feina, escriure i sobretot començar a preparar el nostre següent destí, Japó. Per la tarda com ja no plovia, en Thomas ens va acompanyar a un dels rius que hi ha a les afores del poble. Un riu amb aigua transparent on es poden fer caminades per la zona i endinsar-se cap el parc. Vam aprofitar, al ser un dia més de relax, per anar a la platja del davant del homestay i gaudir de les vistes, estàvem completament sols. Ja l’última nit en Thomas ens va portar a sopar a un Hot Pot que hi ha al centre del poble. Feia temps que no provàvem aquest plat tan característic de la Xina, des de Malàisia i, ens venia de gust tornar-ne a menjar.

Aquí davant del Parc Nacional de Taroko hem passat uns dies molt tranquils, descobrint una petita part del costat est de Taiwan on abunden les muntanyes. Allotjar-nos en un homestay com l’Aluwa ens ha permès conèixer una mica millor la vida local i parlar, com podíem, amb en Thomas. Una persona absolutament encantadora que ens ha tractat com ningú i que no deixar més que confirmar la gran amabilitat i hospitalitat dels taiwanesos.

Últims viatges
Sponsor
Sponsor
Discount up to 45% for this road trip this month.