Un dels atractius més importants del carib colombià és sens dubte el Parc Nacional Natural Tayrona. És un dels parcs naturals més importants del país, si no el que més. És habitat de nombroses especies animals i vegetals tant terrestres com aquàtiques ja que de les 15.000 hectàrees que conformen el parc 3.000 són zona marina. És un parc muntanyós caracteritzat pel seu paisatge tropical, les seves formacions coral·lines, platges de sorra blanca i aigües turqueses, litoral rocós, manglars i llacunes.
El Tayrona es pot visitar de diferents maneres. Les més comuns són des de Taganga, un petit poble costaner just a l’entrada del parc; des de Cabo San Juan de Guía, un poblet amb allotjaments i serveis dins el parc o des de El Zaino, a l’extrem final del parc. Nosaltres vam optar per allotjar-nos a Taganga ja que volíem veure el fons marí de Taganga i aquest poblet ofereix infinites opcions pels submarinistes a molt bon preu, que com sempre, es poden regatejar. Aquesta és segurament l’opció més econòmica per visitar el Tayrona, ja que dins el parc els preus són molt alts tant per allotjament com per menjar.
Taganga com a poble no té res d’especial, era un petit poble de pescadors que amb el boom del Tayrona va créixer força gràcies o per culpa de -segons es miri- la indústria del turisme i avui en dia es troben hotels, hostels, bars i restaurants a cada cantonada. Des d’allà es pot visitar el Tayrona per via terrestre o en vaixell. Hi ha molta oferta i als matins, abans que surtin les barques i cotxes, desenes de venedors ofereixen trasllats als turistes a preus força variables. Regategeu!
Nosaltres no teníem molt temps per fer els treckings del parc i vam decidir anar en barca a una de les platges del Tayrona, Playa Cristal (35.000 COP, massa car per ser només pel transport). La platja tot i estar massa explotada plena de venedors, restaurants i turistes, és preciosa. Ja no tant per la sorra i l’aigua en sí, que són molt maques com la majoria de platges caribenyes, si no per l’imponent escull de corall que hi ha al seu extrem més tranquil. Aquest està a una profunditat d’entre 1 i 6 metres aproximadament així que només cal unes ulleres de snorkel per gaudir de l’espectacle que ofereix (allà es poden llogar). Els dos coincidim en que aquest escull és molt més imponents que molts d’altres que hem vist bussejant. Hi ha milers de peixos de colors cada un més vius que l’anterior i coralls de tota mena a tocar del trencaonades.
Tot i els esculls espectaculars que es troben a les platges del Tayrona, nosaltres vam anar a Taganga per bussejar i així ho vam fer. Vam fer dues immersions per 20€ cada una a la zona de Granate -dins el parc natural- i no ens va defraudar.
A Taganga només hi vam passar dues nits, una per gaudir de les platges caribenyes el dia següent i l’altra per passar el matí a les profunditats d’aquest meravellós mar. Tot seguit, vam anar cap a Santa Marta, la ciutat més antiga de Colòmbia però que poc conserva del seu passat colonial. La ciutat es pot visitar en poques hores, i així ho vam fer nosaltres. Tret del centre i el passeig marítim és una ciutat força insegura i es respira a l’ambient. Si es té un vol des de o cap a Santa Marta es pot aprofitar per fer un passeig però no és un destí que recomanaríem per anar-hi expressament. Les seva platja, com les de Cartagena, és de sorra gris però en aquest cap està molt més bruta ja que està entre el port esportiu i el de mercaderies. Des de Santa Marta però es pot accedir fàcilment també a les platjes del Tayrona, tot i que surt un pel més car que des de Taganga.
