Timor Oriental o Timor Leste (com es diu en Portuguès) va ser el país escollit per sortir d’Indonèsia i renovar la nostra exempció de visat. Això no va ser el motiu principal de la visita ja que la nostra intenció és visitar tots els països del sud-est asiàtic i Timor Occidental és l’estat més nou de tot el continent.
Vam volar fins a Kupang a l’illa de Timor de la part d’Indonèsia per agafar un bus al cap de dos dies fins a Dili, la capital del país, en un trajecte infernal amb més de 12 hores de viatge en mini bus.
Per sort, la nostra estància a la capital timorense ens esperava un històric hotel al centre de la ciutat, un dels millors sens dubte, l’Hotel Timor. Tota la nostra experiència AQUÍ.
La història recent de Timor Occidental és molt cruel. Va ser durant anys una colònia portuguesa, des del 1515 fins el 1975 quan es va obrir un procés de descolonització per cedir la sobirania al poble originari amb una difusió ja de l’idioma i una cultura mesclada entre la portuguesa com la religió catòlica i l’autòctona que ja existia. Entre mig però, el 1942 durant la WWII va se envaït per Japó causant una gran destrucció i amb unes conseqüències fatals per la població civil.
Aquesta independència per això va durar només 9 dies, el temps que Indonèsia va trigar a desembarcar les tropes, recolzats pels Estat Units, a les costes de l’illa. Més de 20 anys d’ocupació amb guerres entre els dos pobles van escriure les línies més negres de la història timorense, amb un càlcul d’un terç de morts i desapareguts del total de la població. El 1999 es va celebrar un referèndum d’autodeterminació promogut per l’ONU en el que el resultat va ser favorable a la independència en comptes de seguir sent una província d’Indonèsia i el 2002 es va proclamar com a país sobirà sota el nom de República Democràtica de Timor Oriental.
Per endinsar-se una mica en aquesta història es recomanable visitar el Museu i Arxiu de la Resistència Timorense a Dili, la capital del país. Una explicació bàsica de la història recent des del seu punt de vista però molt interessant.
La nostra idea era fer una mica de ruta pel país però ens van advertir que les carreteres estaven francament malament, tant com per haver de dedicar un dia sencer en fer només 100km. Així doncs vam decidir fer Dili i rodalies i l’illa d’Atauro. Timor Oriental és un país que encara està per construir, infraestructures molt escasses, pocs serveis de cara al turisme i una forta inflació de la moneda. Allà fan servir el dollar americà i els preus són alts en comparació el nivell de vida del país. Podem dir que és un país car tot i que la majoria dels seus habitants viuen en condicions molt bàsiques.
A Dili, els nostres dies van estar dedicats a conèixer, per poc que poguéssim, el país, la gent i la seva cultura. Vam llogar una moto i vam anar a fer aquelles rutes que tant ens agraden de perdre’ns entre els pobles del voltant de la ciutat. Vam pujar fins Dare a dalt de les muntanyes per veure no només les vistes sinó també com hi viuen allà els seus habitants. Vam començar a seguir el camí de la costa cap a l’oest i vam arribar a pobles molt rudimentaris que ens van rebre amb molta alegria. Les persones grans parlaven alguna cosa de portuguès i ens vam poder comunicar força bé.
De la ciutat destacaríem poca cosa. Pujar fins el Cristo Rei és una opció entretinguda amb unes vistes del mar i de la ciutat. Els dijous a la nit fan un night market al Timor Plaza, amb concerts i menjar al carrer. El submarinisme també és un atractiu de les costes de Dili i nosaltres volíem provar de fer alguna immersió. Vam escollir Dive Timor Lorosae per fer un parell de bussejos a la part oest de la ciutat, una zona on acostumen haver-hi dugongs. No vam estar de sort, la visibilitat era molt dolenta i la majoria de la immersió va ser en fons de sorra, per observar coses petites. Només sortir de l’aigua vam veure com passaven un parell de dugongs a pocs metres de la costa, ens va anar de poc!
Els últims dies a Dili ens vam allotjar al Malinamoc Paradise, un oasi dins la ciutat. Es tracta d’un recinte enjardinat amb diferents apartaments, una piscina i zona exterior per prendre el sol i tauletes per menjar a la fresca i un restaurant on cada matí serveixen l’esmorzar i s’hi pot dinar i sopar.
Tenir un apartament per nosaltres va ser genial, és el més semblant a un pis que pots tenir mentre viatges i després de tant de temps s’agraeix molt. El menjador, i sobretot la zona de tele i sofàs va ens feia molta falta. I és que es troba molt a faltar estirar-se al sofà a veure una peli quan et converteixes en nòmada! Dins el recinte hi ha de tot, turistes, gent que viatja per negocis i expatriats que hi viuen. El seu propietari és portuguès i es nota en els estàndards, és totalment occidental.
