Abans de començar el viatge vam fer un top 5 dels llocs que creiem que més ens agradarien o als que més ganes teníem d’anar-hi. Bé, Tòquio era el número 1 de l’Estel així que les expectatives estaven molt altes.
Vam començar la nostra aventura nipona per la seva capital i vam dedicar-li més d’una setmana. És una ciutat enorme, amb milers de coses per veure i per fer, així que ni en un mes ens l’haguéssim acabat. Al ser una ciutat tant gran, ens vam allotjar ens tres punts diferents i així ens vam poder moure amb molta més comoditat caminant pels barris. A nosaltres ens agrada conèixer les ciutat a peu el màxim possible i creiem que és la millor manera per descobrir tots els racons de Tòquio.
Les distancies entre diferents punts són molt grans i és indispensable haver d’agafar el metro o el bus d’un punt a un altre, un transport públic que precisament no és gens barat així que recomanem planificar els dies per barris i evitar desplaçaments.
Vam començar per Asakusa, la zona tradicional de la capital, allotjant-nos al Hotel Gracery Asakusa, a pocs metres del famós temple Senso-ji i amb vistes al Sky Tree des del llit, millor inici impossible d’una setmana repleta d’emocions. El Hotel Gracery forma part d’una cadena amb diferents allotjaments pel país i aquest és un edifici modern, nou, amb habitacions compactes i un esmorzar molt complet. La nostra experiència AQUÍ.
Asakusa és un dels barris més tradicionals de tot Tòquio i un molt bon punt d’inici a la cultura nipona per primera vegada. Va ser destruït durant la IIWW però avui en dia ja està reconstruït amb infinitat de botigues, restaurants i la seva zona de temples. Senjo-ji és el temple principal diríem que de tota la ciutat amb una porta descomunal amb el seu fanal vermell i seguit d’un carrer amb petites botigues a banda i banda. Dins dels complex hi podem trobar la porta de Hozomon on nosaltres hi vam anar d’hora per poder fer fotos sense gaire gent, està l’altar principal i el temple de la misericòrdia. Just al costat i després de travessar un jardí, podem trobar el Hoppy St, el Tanuki St o el Chikagai un dels carrers subterranis més antics i on es poden trobar els coneguts izakayas, restaurants tradicionals del país.
Caminant pocs minuts cap a l’oest vam arribar al barri de Ueno, també una visita indispensable a la ciutat. Aquí es troba un dels parcs més grans de la capital i a més ens els seus carrers s’hi fa el mercat d’Ameyoko, amb molt ambient i parades de tot tipus a peus de les vies del tren. Nosaltres ens comprar un vol d’arròs amb sashimi i en els vam menjar en el mateix parc. Aquí és agradable passejar-hi i visitar els Temple Kaneji, el Tokyo National Museum o el santurari Toshogu impressionant per les seves ornamentacions de pedra i una bonica pagoda de 5 plantes.
Si el que es vol és visitar museus, aquest barri és el millor lloc ja que n’hi ha d’altres com el Metropolitan Art o el d’Història de Shitamachi. Nosaltres recomanem dedicar-li 3 o 4 hores com a mínim per conèixer un barri ben autèntic i indispensable.
Seguint la bona teoria de visitar la ciutat per barris, allà ben a prop es troba Akihabara, el barri més freak, el centre de la cultura manga i de l’electrònica, la meca dels otaku. És un bon barri per coneixe’l de nit, amb totes les seves llums de neons i els famosos maid cafès on les cambreres van disfressades de sirventes. Recomanaríem venir una tarda i passejar pels seus carrers, entrar a les botigues de manga, de videojocs o inclús a un dels sexs shops que hi ha per tot arreu. A més, es pot anar de compres ja que hi ha botigues duty free sobretot d’electrònica i és un molt bon lloc per menjar en algun dels restaurants. Nosaltres vam menjar el ramen a Japó per primera vegada i ens va agradar tant que repetíem dia si dia també.
El dia següent, seguint per aquesta zona de l’oest de la ciutat, vam anar caminant fins a la Tokio Skytree travessant el riu i el parc de Sumida ple de cirerers florits durant la primavera. A la torra hi ha un centre comercial interessant amb botigues i restaurant i un mirador a dalt on es veu tota la ciutat i fins i tot el Mt Fuji. Nosaltres no vam pujar i vam anar al cap d’uns dies al mirador gratuït de l’Ajuntament de la ciutat a la zona de Shinjuku.
La següent parada va ser al sud de la ciutat, al barri d’Odaiba, una illa artificial en la baia de Tòquio que havia servit com a fortalesa defensiva. Aquí s’hi poden trobar varies atraccions però la que més crida l’atenció és una replica a l’Estàtua de la Llibertat de NY.
Està l’edifici de la Fuji TV amb una arquitectura singular al qual es pot pujar fins a dalt per veure les vistes de la ciutat. Hi ha molts centres comercials com el AquaCity o el Tokyo Joypolis amb sales de la SEGA a l’interior com si fos un parc d’atraccions o un Legoland. Una mica més lluny es troba el Venus Fort amb recreacions de les ciutats italianes, al més pur estil dels casinos de Macau. També és una zona amb museus interessants com el TeamLab Borderless, una exposició de llums molt sorprenent i el Toyota Megaweb amb sales d’exposicions i jocs relacionats amb el motor i la marca.
Odaiba és un bon barri per venir en dies de pluja ja que moltes de les activitats són cobertes. Nosaltres vam aprofitar per fer una volta pels centres comercials i passejar pel voltant del riu i de la coneguda noria de colors que es veu des de lluny. Vam visitar les típiques botigues de la Hello Kity, de Dragon Ball o botigues només entorn al món de Pokemon, una passada!
Fins aquí la nostra benvinguda al país i la zona sud-est de la seva capital. Un recorregut d’uns tres dies pels punts més interessants. S’ha de dir que vam dedicar una setmaneta a conèixer aquesta ciutat i ens ho vam prendre amb força calma i sense córrer. De moment un inici de ruta immillorable i amb ganes de seguir conèixer la segona part de Tokio.
