Search
Àsia / Indonèsia / La Volta al Món / Rantepao / Sud-Est Asiàtic / Toraja

TANA TORAJA I EL CULTE A LA MORT

Rantepao és la capital de Toraja, una zona a prop del centre de l’illa de Sulawesi, on des de fa segles mantenen unes costums i tradicions dignes de conèixer. La visita a la zona val la pena en sí mateixa pels espectaculars paisatges que ofereix. Muntanyes i camps d’arròs predominen aquest lloc absolutament verd, on agafar una moto i perdre’s pels poblats és la millor recomanació que podríem donar.

Els Toraja tenen una cultura probablement única al món. Es passen la vida estalviant per fer una gran celebració en la que hi participa tota la família, el poble i les comunitats properes; el funeral.

Nosaltres vam agafar un moto els tres dies que vam fer ruta per descobrir racons, paisatges sorprenents, funerals i altres cerimònies tradicionals. El primer dia vam fer la zona sud, començant de la millor manera possible a Ke’te Kesu, un poble tradicional Toraja on totes les seves cases tenen aquesta forma de vaixell que caracteritza la cultura i on vam tenir la gran sort que estaven celebrant la reconstrucció d’una de les seves cases.

Tal i com fan a Flores, aquí també es celebra d’una forma especial amb una gran festa. Quan vam arribar estaven fent el sacrifici dels porcs que seguidament posaven al foc per menjar, justament la part que no havíem vist abans a Flores. Ens quedem curts si diem que n’hi havia més de 200, alguns ja partits per la meitat i altres encara vius. Tots barrejats, el terra ple de sang i la gent menjant com si res. Va ser una sensació forta veure tot aquell sacrifici a les 11 del matí. Tants porcs alimenten moltes boques, i és que el poble estava ple de gom a gom, gent d’altres indrets es van unir a la celebració per dinar i molts s’emportaven trossos dins de bosses de plàstic.

Després d’aquest impacte cultural tan fort, per cert ens van entrevistar la TV local preguntant-nos què ens semblaven aquestes tradicions, vam anar al següent poble: Londa. Aquí justament estaven celebrant un funeral i era l’últim dia en que tenien el cos en la zona principal del poble. Ja havien acabat de dinar i es veia com havien sacrificat a més de porcs i algun búfal. L’estil de celebració era com l’anterior, sacrifici dels animals i a les brases per repartir als convidats. Els funerals per això durant varis dies i tenen diferents etapes. A Londa també hi ha les coves on deixaven els difunts alguns segles anteriors en una espècie de taüts de fusta. Aquests estaven alçats perquè els animals no se’ls mengessin i amb el temps la fusta s’ha fet malbé, deixant el terra ple de calaveres i ossos humans. Vam visitar una cova semblant a Tampang Alto, a prop de Makale, on es veuen clarament aquestes restes. Avui en dia ja no els enterren així, ho fan en uns mausoleus familiars o en unes roques que es troben a dins dels cementiris Torajes.

Si parlem de roques s’ha d’anar a Lemo, on es veuen forats a unes parets de roca molt altes que han servit per enterrar-hi els cossos. No només enterraven sinó que també construïen una figura de fusta representant difunt que s’assemblés el màxim possible, el tau-tau, i posaven a l’exterior de la roca representant el mort protegint els vius.

La nostra ruta va seguir cap al sud, on veiem entre poble i poble més roques funeràries i els tau-tau. Vam arribar a Kambira on hi ha arbres bastant amples amb forats al tronc tapats amb un teixit especial on hi enterraven els nadons que morien al part o als poc mesos de vida, una pràctica habitual dels Toraja ja que deien que així l’anima del nadó, que encara era pura, tornava a la natura.

 

El dia següent vam anar primer de tot al mercat Pasar Bolu, a les afores de Rantepao on a més de vendre els típics productes de verdures, carn i peix, a costat hi ha una zona especifica de compra-venta de búfals. Sí, els búfals són els animals que sacrifiquen en els funerals i atorguen al difunt un rang econòmic i d’importància social segons el número que se’n sacrifiquen. En aquest mercat es compren a partir d’un milió de rupies (60€), sent els búfals alvins molt més cars que la resta.

Vam tenir sort de trobar un funeral que es celebrava ben a prop del mercat. Estaven en el segon dia, amb el taüt del difunt ja a la zona comuna on hi havia la família i una foto seva presidint l’acte. El més curiós va ser veure la lluita de búfals que van fer a pocs metres de la cerimònia. Després de menjar vam baixar tots fins el ring on anàvem portant búfals perquè lluitessin l’un contra l’altre. Era curiós veure, sobretot els nens, com gaudien de l’espectacle mentre aquest animals intentaven fer alguna cosa. S’ha de dir que la lluita era escassa ja que la majoria de vegades les búfals passaven un al costat de l’altre sense ni mirar-se. En alguna ocasió si que va haver-hi alguna enganxada, inclús alguna escapada fora del ring i va ser quan encara es va animar més l’ambient.

A més d’assistir als funerals, impregnar-nos de sacrificis, veure el mercat principal de la ciutat i com la gent gaudia en la lluita de búfals, el tercer dia el vam dedicar a la zona nord dels Toraja. Vam pujar amb moto fins la part de Batu Tumonga passant per desenes de pobles entre els camps d’arròs i les seves cases tan característiques, en forma de vaixell invertit. Una imatge increïble.

A l’hora d’anar-hi vam passar per un poblet a prop de Bori on vam conèixer una família que estaven preparant un funeral. Una família encantadora que ens va convidar a passar a casa seva, a seure a fer un cafè i ens van explicar com funcionava tot el tema dels funeral en la cultura Toraja. El fill del difunt i el seu cunyat parlaven angles, i ens vam poder submergir en la seves tradicions de primera mà. Ens van demanar que tornéssim al cap de dos dies per assistir a l’acte del trasllat del cos i de l’enterrament però amb molta pena vam explicar que era el nostre últim dia a la zona i havíem de marxar.

L’home de la casa havia mort ja feia tres mesos, i era en aquesta època (juliol i agost) que es feien tants enterraments perquè era quan la família es podia agafar vacances i ajuntar-se per la celebració. El cos havia estat tot aquest temps dins la seva casa tradicional esperant per celebrar l’enterrament. El primer dia el traslladaven a la zona comuna on venia gent dels pobles del voltant i es feien els sacrificis pertinents per menjar i al cap de dos dies el traslladaven a la zona d’enterrament on havien aixecat un monòlit per enterrar-lo.  

Seguint en direcció a Batu Tumonga i Lokkamata es poden veure zones d’enterrament formades per pedres gegants amb forats a dins on es posen els cosos, els tau-tau de fusta i, de tant en tant els arbres on s’enterraven les criatures. És molt xulo fer el camí de baixada fins a Tikala ja que es passa pel mig de poblets molt tradicionals mentre els locals et saluden amb un Hello Mister com de costum!