Ubud va ser el nostre camp base a Bali quan ens van venir a veure l’Anna i la Cuca. Després dels dos primers dies intensos, la resta de jornades a l’illa es van dividir en dues etapes. La primera, un cop en Wayan ens va deixar perquè ja tenia aparaulats altres clients, va ser contractar un conductor perquè ens portés a veure els temples que teníem pendents, és a dir, la ruta nord-sud que haguéssim fet amb ell. La segona part, al tornar de visitar uns dies les illes Gili, va ser conèixer la població d’Ubud i els seus voltants.
A la part més al nord de Bali hi ha dues cascades que són conegudes i es poden anar a visitar, la Gitgit i la Aling Aling. Nosaltres aquest cop vam decidir no anar-hi ja que havíem estat en moltes cascades anteriorment i preferíem aprofitar en temps en altres temes. El que primer vam fer va ser anar fins al temple Ulan Danu Batran, un temple dedicat a la deessa del llac Dewi Danu i lloc de peregrinació dels pagesos per demanar aigua pels cultius. És un dels temples més importants de l’illa, té una ubicació magnífica a sobre del llac Bratan, a 1.200 metres d’alçada i la seva imatge es troba en els bitllets de 50 mil rupies. La mala sort va aparèixer quan vam arribar i va començar a ploure com si s’acabés el món. Una boira intensa cobria el temple que poc a poc es va anar dissipant fins a deixar de ploure. Ben a prop hi ha un mercat amb productes locals que no està de més fer-hi una volta.
A la tornada vam parar al temple Taman Ayun, un temple preciós rodejat d’una fossa d’aigua i de densa vegetació. A dins es poden veure pagodes (merus) de diferents alçades en una imatge arquitectònica molt característica de Bali. No es pot entrar a dins però si fer-li la volta per darrera del mur. Els jardins, molt ben cuidats, bé mereixen fer-hi un passeig abans de continuar cap el següent temple.
Un dels llocs que més ens va agradar i que va ser l’últim temple abans de que s’acabessin les vacances de l’Anna i la Cuca va ser el Tanah Lot. Un temple ubicat en una roca sobre del mar de Bali i dedicat a la deessa del mar Dewa Baruna per protegir els navegants i pescadors. Ideal per anar a veure la posta de sol, això sí, envoltat de gent i més gent. Només arribar es passa per un mercat amb tot de parades de souvenirs però un cop al temple les vistes són maquíssimes. Si la marea està baixa es pot arribar fins la roca però no pujar-hi. Un cop es pon el sol i comença a enfosquir, es poden veure a milers de rat-penats que surten en tromba des de dins d’una cova, és tot un espectacle.
Vam voler repetir un parell de dies més a Griya Shanti Villas al tornar de les illes Gili perquè ens va encantar. La vila, el tracte i la ubicació a pocs minuts del centre d’Ubud. Aquí a Ubud vam aprofitar per fer una mica el turista fent compres de pantalons típics amb estampats locals, fent-nos un massatge autèntic balinès, buscant regals per emportar o anant a prendre cafè expresso de veritat (sense el que l’Anna no pot viure). Una de les coses que més ens va agradar va ser anar a fer el sopar de benvinguda i el sopar de comiat al resort Desa Visesa. Sí, només arribar vam portar a l’Anna i a la Cuca a fer un sopar al Padi Fine Dining, un dels restaurants del hotel.
Una experiència xulíssima amb un sopar de cinc estrelles. Però aquí no va acabar tot perquè l’última nit hi vam tornar per sopar a l’altre restaurant de l’hotel, el Lumbung. Un restaurant de menjar típic Balinès i Indonesi perquè marxessin amb aquest gran sabor de boca. La nostra experiència al Padi Fine Dining AQUÍ i al Lumbung AQUÍ. Tots dos recomanats per fer grans sopars a Ubud.
Pel que fa a Ubud no podia faltar la visita al Monkey Forest, un entretingut bosc ple de monos enmig de natura i més temples. N’hi ha centenars i s’ha de vigilar ja que intenten no només robar-te el menjar i begudes que portis sinó també objectes personals. Un d’ells va pujar a l’esquena del Marc per intentar obrir la motxilla i vam trobar una dona a la que li havien agafat el moneder sencer i se l’havien endut bosc endins. Tot i això, és una visita imprescindible d’Ubud.
Ens va coincidir un d’aquests dies a Ubud que era la festivitat principal de Bali. Setmanes abans havien estat decorant tots els carrers amb penjors, unes decoracions tradicionals que fan a mà. Utilitzen principalment canyes i fulles de bambú amb flors que col·loquen davant de casa seva i els seus negocis per celebrar el Galungan, la festivitat religiosa més important de l’illa que es fa dues vegades l’any. Cada 210 dies, hi ha 10 dies en els que es creu que els esperits dels avantpassats visiten la terra, fins que acaba en el seu dia estrella, el Kunningan, que marca el dia en que els avantpassats i deïtats tornen als seu món.
Aquest últim dia és el més important. Un dia festiu en el que tots els hinduistes fan grans ofrenes als seus deus i als esperits dels seus avantpassats com a agraïment i comiat. Tothom surt pel matí direcció als temples que hi ha arreu, vestits de gal·la, per fer les seves ofrenes. Més tard desfilades pels carrers centrals amb figures de deïtats i éssers mitològics ballant al so de la música local, tot un espectacle. El Galungan és sense dubte la millor època per visitar Bali i veure així ben de prop el seu costat més espiritual.
