Udaipur ha estat la nostra entrada a la província del Rajasthan, la més gran de tot l’Índia i una de les més famoses gràcies a la seva arquitectura i al seu passat cultural de l’època dels Maharajàs.
Udaipur és coneguda per ser una de les ciutat més maques de la zona, una ciutat romàntica envoltada per desenes de llacs i palaus espectaculars, és coneguda com a Venècia d’Orient i és un lloc més aviat tranquil dintre de la bullició de l’Índia.
La primera visita que vam fer va ser al City Palace, un complex de fa més de 400 anys ubicat just al costat del llac Pichola, al centre de la ciutat. Tot l’edifici està construït en granit i marbre blanc i té dues portes d’entrada, un al nord i l’altre al sud. Es pot fer un circuit per dins i veure com vivien els Maharajàs del moment. És molt interessant i se li pot dedicar com a mínim un parell d’horetes.
Dins del llac Pichola, al que recomanem anar a visitar els seus ghats, sobretot el Gangaur, es troba un altre dels palaus espectaculars d’Udaipur, el Jag Niwas o el Taj Lake Palace. Avui és un exclusiu hotel de la cadena Taj però prèviament havia estat un preciós palau del 1743 i construït de marbre blanc just al mig del llac.
Nosaltres vam decidir anar a caminar per la ciutat en busca de l’essència del Rajasthan en els seus carrers i mercats. Tot el centre és petit i fàcil de moure’s tot i la gran quantitat de vehicles que passen pels carrerons. Una bona opció és anar a menjar al terrat d’algun restaurant al voltant del llac. Les vistes són espectaculars i hi ha terrasses molt agradables on anar a fer un cafè o inclús a sopar.
Una de les tardes vam anar a veure un espectacle de dansa i marionetes en el Bagore Ki Haveli. És recomanable treure les entrades amb antelació pel matí per evitar les cues o que s’esgotin, costes 150 rúpies i si es vol fer fotos s’ha de pagar un altre tiquet que val el mateix. És un espectacle turístic on també s’hi veuen locals, molt interessant i entretingut on expliquen part de la història del Rajasthan amb marionetes, música i dansa, cada dia a les set de la tarda.
El Temple Jagdish és un dels monuments més importants just al centre de la ciutat. És el temple més gran i més conegut, amb una estructura de tres pisos, està dedicat al Deu Vishnu i s’hi pot entrat gratuïtament.
L’última nit vam anar a sopar a les afores d’Udaipur, a l’Hotel Ramada. Un edifici espectacular amb un pati interior maquíssim on hi ha la piscina i fan espectacles en directa. Nosaltres vam sopar a la terrassa del seu restaurant principal i ens van preparar una selecció de plats locals boníssims. La veritat és que ens van portar molts plats, masses perquè no ens els vam poder acabar tots. Primer 8 plats diferents amb especialitats de la casa on hi havia pollastre, xai, verdures i molts curris. Tot escrit en un menú en forma de pergamí perquè sabéssim que estàvem menjant en cada moment. I després d’això, que ja estàvem plens, un thali per cada un. El thali és un menjar típic indi servit amb una safata gran on hi ha diferents plats a dins com curris, verdures, dhal , chapati i arròs.
Vam estar allotjats en el Backpacker Panda Udaipur, un hostel molt ben situat just al costat del llac Pichola però que no ens va acabar de fer el pes. L’habitació a la que vam dormi era extremadament petita on gairebé no hi cabíem. Potser perquè no ens havíem acabat d’acostumar als estàndards indis, vam trobar un lloc que no estava net. Ofereixen un esmorzar molt senzill i a dalt de tot hi ha una terrassa amb molt bones vistes a la ciutat. La pena va ser que la Kira, la noia que vam conèixer a Mumbai, va haver de marxar a mitja nit perquè li van picar un plaga de bitxos a les cames. Benvinguts a l’Índia!
