Search
La Volta al Món / Muntanyes de Colors / Perú / Sud Amèrica / Vall Sagrada

LA VALL SAGRADA I LES MUNTANYES DE COLORS

A Cusco hi ha altres opcions al Machu Pichu i, valen molt la pena. Nosaltres vam optar per una excursió d’un sol dia a les Muntanyes de Colors i passar una nit a Ollantaytambo, a la tornada del trekking al Machu Picchu, per conèixer la Vall Sagrada dels Inques.

LA VALL

La Vall Sagrada dels Inques és una regió al nord-est de Cusco per on passa el riu Urubamba. Va ser una terra molt fèrtil per aquest imperi degut a les seves qualitat geogràfiques especials i climàtiques. Aquí hi resideixen petits poblets, antics assentaments inques que van fer d’aquesta àrea un centre clau pel desenvolupament agrícola de la civilització.

Avui en dia s’ha convertit en un lloc turístic. Moltes famílies viuen de la gent que ve a veure les ruïnes que encara queden o els paisatges increïbles que ofereix aquesta vall mil·lenària.

Com queda a mig camí de Cusco, l’agencia Machu Picchu Reservations, de tornada del Salkantay, ens va organitzar el bus per poder tornar un dia més tard i poder així fer nit al poble més important de la vall, Ollantaytambo. Aquest és de visita obligada per qui vol conèixer una mica més d’aquest civilització. Per un costat és on comença el tren que porta fins a Aguas Calientes, per tant, tots aquells que visiten el Machu Picchu en tren hauran d’arribar a aquesta localitat en bus des de Cusco. A més, és un bon exemple de la planificació urbanística que van practicar els inques en el seu territori. Els seus carrers empedrats i la plaça d’armes al centre fa que sigui agradable donar-hi una volta i visitar el mercat central.

Les ruïnes d’Ollantaytambo són conegudes per ser una antiga ciutat fortificada, amb temples, sectors urbans i agrícoles. Aquestes restes arqueològiques, que solia ser un centre de control administratiu, són avui una de les ruïnes més importants del Perú i del continent.

A més, vam poder dedicar un llarg matí a visitar les salines de Maras i el laboratori agrícola de Moray. A la ciutat de Maras, ben a prop d’Urubamba, es troben més de 5.000 piscines de sal construïdes a l’època dels inques. Un manantial d’aigua salada a més de 3.000 metres d’alçada omple aquestes piscines cada 3 dies en època seca. Al evaporar-se aquesta aigua, la sal es cristal·litza i es solidifica. Aquest procés es repeteix durant 30 dies per obtenir una quantitat considerable. La imatge d’aquesta salinera es increïble, sembla des de lluny que les piscines estiguin cobertes de neu.

  

Després vam anar Moray a veure el laboratori inca dedicat a experiments agrícoles. Són una espècie de plataformes circulars, cada cop més profundes, que servien per veure el creixement de diferents cultius provinents de diferents punts de l’imperi. Vist des de dalt sembla un crater envoltat de terrasses en diferents nivells. Cada pis té una diferencia aproximada de 3 ºC a la temperatura del sòl, amb un total d’uns 20 ºC del primer a l’últim.

Hi ha una entrada turística comuna per diferents atraccions de la zona que val s/70. Malauradament és l’única manera d’accedir, no hi ha tiquets individuals.

 

LES MUNTANYES DE COLORS

Va ser la nostra primer lluita amb l’alçada. Si a Cusco es nota que falta l’aire quan puges les escales d’algun carrer empedrat, a les muntanyes dels 7 colors es multiplica. És un trekking dur, no tant per la dificultat del camí, ni per la pendent, sinó per l’alçada a la que es puja, arribant a 5.100 metres sobre el nivell del mar.

Machu Picchu Reservations, van ser altre cop els que ens van portar a aquesta excursió. Ens van passar a buscar per l’hostal a les 4h, després de unes 4 en mini bus, vam arribar a un petit restaurant per esmorzar. Vam agafar energia, vam veure te de coca per combatre l’alçada i ens vam despertar del tot perquè els guies del treckking ens fessin un briefing explicant-nos com seria la caminada a Vinicunca. Uns 6 km són els que separen el punt de sortida de les Muntanyes de Colors.

És un ascens gradual sense massa inclinació, entre mig de llames, alpaques i un paisatge de fons que enamora. Al cap d’unes 2 hores s’arriba al cim on es poden veure unes muntanyes sorprenents. Diferents colors formen aquest fenomen degut al tipus de sediments, que s’han anat acumulant durant milions d’anys i, el fet d’estar tan elevat fa que no hi hagi vegetació que els oculti.

Durant tot el trajecte hi ha persones locals oferint cavalls que es poden agafar per fer el cim. A l’entrada el trajecte fins al cim a cavall costa uns s/70 i com més elevat més barat.  Les sensacions d’arribar al cim són d’allò més satisfactòries, després de combatre el mal d’alçada i esforçar-se per trobar l’oxigen a cada una de les respiracions. Des de la cresta de la muntanya es pot pujar una mica més a dalt per observar les vistes i poder veure el majestuós pic nevat que hi ha al darrera.

 

Últims viatges
Sponsor
Sponsor
Discount up to 45% for this road trip this month.