Valparaíso i Viña del Mar són dues ciutats costaneres pràcticament enganxades. S’hi arriba de l’una a l’altre tant ràpid i fàcilment en transport públic que vam decidir visitar les dues de cop tenint com a campament base l’espectacular Bed & Breakfast Pontoval, un hostal de Valparaíso en una preciosa casa antiga totalment reformada i amb unes vistes al mar i tota la ciutat espectaculars regentat per una família encantadora, la nostra experiència completa AQUÍ.
L’ARTÍSTICA VALPARAÍSO
Valparaíso, Valpo pels amics, és segurament la ciutat més bohèmia i amb més encant de tot Xile. Actualment és famosa pels seus cerros pintorescos farcits de cases històriques de colors vius i una arquitectura molt particular i els seus graffitis que són pures obres d’art; no és d’estranyar que el seu centre històric sigui Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Com sempre que tenim ocasió, per tal de conèixer la ciutat vam fer un Free Walking Tour, que ens va portar per les zones famoses i amb més encant tot explicant-nos diferents anècdotes i la història de la ciutat.
Aquesta és una ciutat portuària, gairebé sense platja i envoltada de cerros (petites muntanyes) entre els que destaquen el Cerro Concepción, el més turístic de tots ple de bars, restaurants, hotels amb encant i cases patrimoni de la humanitat; el Cerro Alegre, just al costat i d’un estil molt similar; i el Cerros Bellavista i Florida que se’ls coneix en conjunt com a Cerro de los Artistas per que allà es troba una de les cases del poeta Pablo Neruda i el Museo a Cielo Abierto, un conjunt de façanes pintades per artistes coneguts. Els seus ascensors, per pujar als diferents cerros, són de visita obligada així com el seu antic funicular que recorre la ciutat, i és un tipus més de transport públic, de fet el més barat de tota la ciutat.
Valparaíso va néixer com a port de Santiago durant la colònia espanyola, i era un dels ports principals de l’Amèrica espanyola, la porta d’entrada i sortida del Pacífic en el que hi comerciants d’arreu s’hi trobaven. Estava molt poc habitat però, degut als nombrosos desastres naturals que assaltaven la zona i als pirates. De fet, no s’hi conserva cap edifici colonial degut als terratrèmols i tsunamis que van afectar la zona, tots els edificis que es poden observar avui en dia són de després de la independència. No va ser fins a finals del segle XVIII que va esdevenir una ciutat, fundada amb el nom de Nuestra Señora de las Mercedes de Puerto Claro.
Després del referèndum popular que Augusto Pinochet va perdre el 1988, en la decisió del poble si es volia seguir amb la dictadura o tornar a la democràcia, va decidir traslladar la seu del Palacio de Congresos a Valparaíso. Uns diuen que va ser per descentralitzar la capital del país, altres perquè volia deixar una herència a la seva ciutat natal, Valpo, abans de deixar el poder.
Actualment és una de les ciutats preferides dels xilens i sense dubte també de les nostres ja que la barreja de la seva essència bohèmia amb la màgia que només les ciutats amb mar tenen, els edificis històrics i els milers de colors i vida que hi ha, la fan única.
LA CIUTAT BALNEARI, VIÑA DEL MAR
Viña del Mar, més coneguda simplement com a Viña, va néixer com a ciutat de vacances i no va ser fins al 1906 que va començar a créixer com a ciutat també residencial, després que un terrible terratrèmol destrossés pràcticament tot Valparaíso, moltes de les famílies més adinerades de la ciutat van decidir establir-se a Viña del Mar.
Aquesta ciutat té una zona de platja molt propera a Santiago, així que és un dels destins predilectes de la majoria del país (ja que només a la ciutat de Santiago hi viu quasi el 50% de la població de Xile) per tenir-hi la casa de vacances o descans.
És completament diferent a la seva veïna, per nosaltres no té tant encant, però sí platja, i això fa molt. Una de les zones més famoses, i segurament la nostra preferida, es la Caleta Portales, entre Valpo i Viña amb bons restaurants per menjar el peix més fresc i una platja de sorra amb vistes a les dues ciutats. L’aigua de l’oceà en aquesta latitud està completament gelada ja que hi arriben corrents antàrtiques. Tot i així, el fred de les seves aigües sembla no afectar als locals ja que quan hi vam anar nosaltres l’aigua estava tan plena com la Barceloneta en ple mes d’Agost.
Viña del Mar, és una ciutat més ciutat que Valparaíso, és a dir, hi ha més edificis alts, més formigó i més tonalitats de gris, més botigues de cadenes i centres comercials, segurament més serveis pels habitants però pel viatger però així com la seva veïna ens va encisar, Viña no ens va dir res de l’altre món. Per a nosaltres va ser tot un encert allotjar-nos a Valparaíso i visitar les dues ciutats des d’allà mateix. Per anar de l’una a l’altre hi ha busos locals amb freqüències cada pocs minuts i un metro, no subterrani, que va per la costa i té diferents parades.
