Vientiane era un lloc de pas per anar del nord de Laos a Chiang Mai. No teníem moltes expectatives dipositades a la capital de Laos i per això només li vam dedicar un dia. Un dia per recórrer el mercat que té a la vora del Mekong, per visitar la part més comercial al centre de la ciutat amb restaurants molt acollidors i per llogar una moto i anar en busca de temples i zones més culturals.
Una d’elles és el temple budista Pha That Luang, el temple més important de tot el país i símbol nacional, es tracta d’una stupa daurada de 44 metres a dins d’un complex tancat. Justament el dia que hi vam anar hi celebràvem el seu festival. Centenars de persones, tots amb els vestits tradicionals li feien la volta tres vegades amb ofrenes de flors per honorar al Buda. Allà mateix hi havia muntat estants, molts de diferents escoles, que oferien begudes per tothom. Un ambient molt festiu, amb música i molts monjos i monges budistes procedents d’altres regions i fins i tot altres indrets del món que acampaven allà mateix durant els dies del festival. Exactament dura tres dies durant la lluna plena del dotze més del calendari lunar. Uns dies on es celebren moltes festivitats budistes, una d’elles el Yee Peng i el Kratong, el nostre següent destí a Tailàndia.
Ens acomiadem Laos després de passar-hi gairebé tres setmanes. Una ruta que vam fer de sud a nord i en la que ens vam saltar la part central del país. Ens agradat molt la influència francesa que encara conserva. No només en el menjar, que s’agraeix moltíssim trobar-se pastisseries a cada cantonada, sinó també en els edificis i com la gent gran encara manté el francès com a segona llengua. El boom del turisme ja ha explotat, es nota com en molts llocs els preus estan més que inflats però hi ha altres que encara conserven aquella mística que et fan pensar en tornar algun dia. Laos no té mar però totes les ciutats important es mouen en torn al Mekong, el riu que dóna vida al país.
