Viti Levu és l’illa principal de Fiji, a la que els locals anomenen mainland, allà és on es troba Suva, la capital del país i també Nadi i Denarau, la zona de grans ressorts per excel·lència. Aquesta és una de les illes més grans d’Oceania i on hi viu la major part de la població fijiana.
Vam decidir passar 3 dies a Viti Levu per veure així la realitat de la majoria dels fijians ja que la imatge que tenim de Fiji, les seves illetes paradisíaques amb platges de sorra blanca i cocoters a peu de mar, és una part del país però no la seva totalitat. A l’illa principal no hi ha platges paradisíaques com les dels anuncis de viatges, hi ha més caos, pol·lució, i això sí, moltes cares somrients; i és que hi ha pocs països al món amb gent tant agradable i simpàtica com a Fiji. Vam arribar el dia de Sant Jordi, i com no podia ser d’altre manera, l’Estel amb una rosa a la mà. Voleu saber quin va ser el llibre del Marc? Tot queda dit a la fotografia de la capçalera.
Ens vam allotjar al Vatia Beach Eco Lodge, un allotjament senzill amb bungalows de fusta a peu de platja al nord de l’illa principal. Allà vam poder conèixer una part de la cultura fijiana que desconeixíem per complet, la part índia. I és que durant els temps de la colònia, els britànics van portar un regiment d’indis com a mà d’obra pels camps de canya de sucre. I segles després els seus descendents segueixen al territori fijià mantenint les costums i cultura de l’Índia, tot i que potser una mica dissipada a causa de la distància amb la terra mare. La immensa majoria d’indis fijians no parlen la llengua autòctona del país, sinó hindi, i es comuniquen amb la resta en anglès. De fet, les tres llengües, fijià, hindi i anglès conviuen al país.
El primer dia, acompanyats pel fill de l’amo de Vatia, vam anar a conèixer la ciutat més propera, Ba, ens va encantar l’autenticitat del lloc, semblava que érem els únics estrangers que la visitaven en molt de temps. En el mercat principal i de la mà dels mateixos venedors, vam conèixer què és el kava, la beguda autòctona del país, d’on prové i com es prepara. A la nit, a Vatia en vam beure per primera vegada amb els treballadors del Lodge, ja que el kava sempre s’ha de compartir. És una beguda social, una arrel que es mescla amb aigua i es filtra. El resultat és una beguda forta, que si es beu en quantitat es noten els afectes marejants.
Els altres dos dies els vam passar posant el blog al dia, des d’una oficina a peu de platja i fent els primers banys en aigües fijianes. Allà vam provar de fer stand-up paddle per primer cop, i tret de la ferida que el Marc es va fer tallant-se amb un corall, va estar genial. Una pena que el corall d’aquesta platja estigui ja tot mort, i és que, la temperatura dels mars o oceans va pujant i el corall no aguanta més de 30ªC.
Aquí vam tenir els primers contactes amb la gastronomia del país, en aquesta zona molt influenciada per el menjar indi, és clar. Els dos som uns fanàtics del curri i a Vatia Beach el fan increïble!
Val la pena visitar aquesta zona o altres de locals si es vol tenir una imatge més global del país i no quedar-se només amb la zona turística o les illes paradisíaques. Fiji és un país que no està encara desenvolupat del tot però en el que hem vist la gent més somrient i feliç. Un país en el que dues cultures principals molt diferenciades han conviscut durant segles sense problemes i en el que la gent sembla prendre’s la vida amb una filosofia molt diferent a l’occidental. Treballen el necessari per viure i les coses es prenen sempre amb molta calma, tot va, com diuen ells mateixos, en “Fiji time”.
