Beijing és la nostra ciutat, és on vam anar a viure poc després de coneixents i on vam passar un any fantàstic. Estem parlant d’una ciutat de més de 20 M de persones i, té pràcticament tots els pros i els contres que ens podríem trobar a la Xina. Podem dir que és un lloc que enganxa.

Nosaltres hem viscut en una bombolla que no té res a veure amb la realitat d’un ciutadà pequinès. Una realitat que significa fer 2 hores de trajecte  en metro per arribar a la feina, significa fer jornades laborals de més de 12 hores (recordem que no existeixen els sindicats) o significa viure en pisos minúsculs i compartits com ja hem comentat.

Nosaltres en canvi, teníem la universitat dins el mateix campus, estàvem a una sola parada de metro de la feina amb una jornada com a  màxim de 5 hores diàries i vivint en un apartament amb tot l’indispensable.

Tot i així, sempre vam intentar mantenir contacte amb la gent del país per intentar veure la seva realitat i poder submergir-nos en la seva cultura.

.

El menjar, tret fonamental de la cultura xinesa. No només per utilitzar els “palillos” en comptes dels coberts, també per l’estil de la cuina i dels ingredients. Al centre de Pequín, a la zona de Wangfu Jing, al sud de Tian’anmen i a la zona de Sanlitun està ple de restaurants enfocats als occidentals o als turistes que no resulten gents barats. Nosaltres recomanem 100% perdre’s pels hutongs de la ciutat i provar de menjar en restaurants desconeguts. El problema principal és que molts no tenen fotos dels plats i tota la carta està en xinès.

El restaurant que recomanem nosaltres està a la parada de metro de Zhichunlu, a la sortida G. Es tracta d’un restaurant xinès d’origen musulmà, conegut pels amics com “El Musul”. El menjar és de moltíssima qualitat i a un preu molt assequible. El seu plat estrella és el Gong Bao Ji Ding, un plat de pollastre, cacauets, ceba trossejada i una salsa agredolça que està boníssima. Aquí tenim un vídeo de la seva preparació. En els orígens el restaurant era dels llocs més deixats que ens podíem trobar, ara l’han ampliat i remodelat, sense perdre el sabor del millor menjar, per nosaltres, de tot Pequín. Com a plats típics a provar recomanem el l’ànec pequinès (kaoya), els iaozis, que son una espècie de tortel·linis farcits de car i es mengen amb soja. Anar un dia a menjar Hot Pot, molt típic en els hutongs del centre i per suposat el nostre Gong Bao Ji Ding.

A Pequín trobem dues zones importants per sortir de nit, una és Wudakou, a la línia 11 de metro. És una zona on hi ha molts estudiants per les universitats que hi ha a la vora. Aquí es poden trobar molts pub-discoteques amb entrada lliure la majoria de dies i restaurants per poder sopar-hi al costat. L’altre és Sanlitun, una zona més gran i més internacional. La majoria de les discoteques son com les occidentals on també es paga entrada i les consumicions son més cares. El tret curiós és que en moltes d’aquestes discoteques busquen a gent occidental per poder tenir “caché”. A nosaltres, més d’un cop ens havien pagat diners per anar una discoteca de 12-3am amb barra lliure de begudes i fruites només per omplir i atraure als xinesos amb diners.

.

El tema de les compres també és molt típic a la Xina i en una ciutat com Pequín. Hi ha diferents marcats on es pot trobar tot de parades de roba, electrònica, sabates, ulleres, maletes, etc. com si fos un centre comercial de 5-6 plantes. El més conegut i el més gran és el Mercat de la Seda, on es poden trobar tots els productes però també és el que té els preus més cars. A nosaltres ens agradava més anar al Mercat de la Perla, al costat del Temple del Cel. És més petit, hi ha menys gent i els preus son més barats, és a dir, hi ha mes marge per regatejar. Recordar que tots els preus es poden regatejar per menys de la meitat del preu de sortida. Per exemple, una samarreta bàsica de qualsevol marca 40 yuans, unes vambes esportives 80 yuans, les convers 50 yuans, un texans 80 yuans o roba interior per 10-15 yuans.

Pel que fa els tratges de vestir i les camises nosaltres anavem al mercat de Sanlitun. Antigament era un mercat com qualsevol altre de paradetes i de regatejar. Ara l’han reformat i transformat amb un centre comercial més de luxe. La llàstima és que l’han deixat mig buit ja que els turistes prefereixen la resta de mercats. Una de les botigues a la planta textil segueix sent la mateixa i amb els mateixos preu, així que fa tratges i vestits a mesura per 800 yuans i camises per 100.

Un tema a part son les compres per internet. Alibaba Group, la companyia de comerç electrònic amb el volum més gran del món, va fundar fa anys la plataforma Taobao on es pot trobar literalment qualsevol producte i a un preu molt barat. Això sí, es necessari tenir un número de telèfon mòbil xinès i una direcció a Xina per que t’enviïn els paquets. El sistema és molt curiós, els propis missatges t’envien un sms al mòbil quan el paquet arribat i s’ha d’anar a buscar en alguna plaça comuna a prop de la direcció on s’ajunten tots els missatgers. Aquets posen tots els paquets al terra com si fos un mercat i s’ha de anar buscant o preguntant, primer quina és la companyia i després quin és el paquet que et correspon.

.

Les atraccions turístiques les comentem una mica de passada, ja que son les mateixes que surten a qualsevol guia. A nosaltres ens va agradar especialment El Palau d’Estiu, una zona de residencia d’antics emperadors xinesos del 1750, amb uns jardins i una arquitectura preciosa i restaurada al 1899. És tan bonic anar-hi a l’estiu amb el bon temps i fer un passeig al voltant del llac, com a l’hivern, on es pot patinar per sobre del llac.

Evidentment, la Muralla Xina és la joia de la corona. Situada a fora de la ciutat, es poden escollir diferents trams per visitar. El més senzill per arribar-hi es Badaling, però també la més transitada. Es pot agafar un autobús públic des del centre que et deixa directament a la porta d’entrada. Hi ha descomptes per ser estudiant. També vam visitar la zona de Mutianyu, un tram restaurat amb menys afluència de gent que l’anterior i coneguda per pujar amb telefèric i baixar per un tobogan.

Recomanem visitar algun tram que no estigui restaurat i tingui zones amb ruïnes. Nosaltres no ho hem fet i ho tenim pendent. Alguns dels amics han fet un tracking de 2 dies per la muralla i realment es veu que és una passada.

Pel centre de la ciutat doncs està la plaça de Tian’anmen, la Ciutat Prohibida, el carrer de Wangfujing on es troben les botiges de luxe i al costat tot de parades amb insectes, Houhai, una zona que vam descobrir tard però val molt la pensa passejar pel voltant del llac i veure part de la vida xinesa. Imprescindible visitar alguns dels hutong del centre, el Temple del Cel i si queda temps fer un vol per la zona Olímpica.

Segons els nostre punt de vista, serien necessaris al menys 3 dies complerts per poder conèixer mínimament l’essència d’una ciutat tant històrica i màgica com Pequín.