Search
Àsia / Indonèsia / La Volta al Món / Sud-Est Asiàtic / Yogyakarta

ELS TEMPLES DE YOGYAKARTA: PRAMBANAN I BOROBUDUR

Yogyakarta, o Yogya pels locals ha estat la nostra entrada a Àsia, concretament a la tercera etapa de la nostra volta al món, l’etapa del sud-est asiàtic. Vam arribar des de Sidney, fent escala a Kuala Lumpur, després de passar gairebé dos mesos entre Australià i Nova Zelanda més algunes setmanes a les illes del pacífic.

Yogya ens va rebre amb molta calor, molta xafogor i el seu transit caòtic, sobretot a hora punta. De seguida ens va canviar la cara quan vam arribar a l’hotel en el que ens quedaríem 4 nits, el Dusun Village Inn, un autèntic oasis en mig de la ciutat. Un hotel encantador amb un estil indonesi molt particular on hem trobat un ambient increïble, d’allò més proper i està, sense cap mena de dubte, en el top 5 del viatge. Tota l’experiència de la nostra estada AQUÍ.

La visita a Yogya no va ser a l’atzar, la vam escollir com entrada al país per visitar els temples de Borobudur i Prambanan, dues joies arquitectòniques i simbòliques del Budisme i de l’Hinduisme respectivament que es troben ben a  prop de la ciutat. A més, ens facilitava començar la ruta per Java i anar sempre en direcció est cap a la resta d’illes.

A Indonèsia només hi ha 30 dies d’exempció de visat amb passaport europeu si no s’opta per l’opció de visat on arrival, de pagament i només prorrogable per un mes més. Nosaltres no van considerar aquesta opció ja que et limita molt tenint en compte que només pots renovar el visat quan el primer està a punt de caducar ja que el nou mes comença a contar des del dia que tel concedeixen. És a dir, si demanes allargar el visat una setmana després d’entrar al país, el visat inicial es cancel·la i comença a contar el nou així que només tindràs un mes i una setmana. Així que per realment aprofitar els dos mesos s’ha estendre quan està a punt de caducar i no a tot arreu hi ha oficina d’immigració cosa que limita molt la llibertat de viatge. Però teníem clar que volíem passar-hi dos mesos així que vam decidir entrar amb exempció de visat, sortir del país i tornar a entrar amb les mateixes condicions.

Per suposat que només un mes de visat és insuficient per conèixer el cinquè país més gran del món, i dos, els mateixos indonesis, sobretot els que treballen a la industria del turisme es queixenja que el que això provoca és que la majoria de la gent només visiti Java, Bali i Lombok; i és una pena ja que el país té molt més per oferir.

De totes maneres, per tots aquells que venen de vacances i volen visitar els temples de Yogyakarta, amb dos nits i un dia sencer és suficient. Es pot dedicar tot el dia a visitar els dos temples i per la nit el carrer Malioboro, que és on hi ha tot l’ambient. Aquí els joves estudiants surten en busca de turistes per fer converses en angles, una bona manera de practicar i qui sap si d’establir una nova amistat. Nosaltres ens ho vam prendre amb més calma i ens vam quedar 4 dies sencers. Vam fer un dia de ciutat, a més de gaudir de la piscina i del restaurant del Dusun Village, vam anar al Palau del Sultà i allà, un guia ens va explicar com encara avui en dia existeixen sultans per tot Indonèsia, concretament a la ciutat n’hi ha dos i és un títol hereditari, com els reis. Aquests sultans tenen una feina tant representativa com de gestió, com una espècie de ministres, així que no només viuen com a reis sinó que també treballen.

Indonèsia té una gran varietat religiosa i cultural, és un país majoritàriament musulmà, de fet se’l coneix com el país musulmà més gran del món; però no totes les illes ni totes les zones són musulmanes, l’hinduisme a Bali n’és majoritari així com el cristianisme a Flores, per exemple. A Java les mesquites són les protagonistes absolutes de dia però sobretot de nit, fins al punt que el propi hotel reparteix taps per les orelles ja que els altaveus es posen en marxa a les 4 de la nit a tot drap.

Una de les coses més típiques de Yogya són les pintures anomenades Batik, per la tècnica que usen. Un procés de 7 etapes on es fa el dibuix inicial a llapis, se li posa cera calenta i es van tenyint les parts del dibuix amb colorant. Una pintura molt representativa de la ciutat però que per contra també es comercialitza a través d’estafes. Sí, moltes persones paren els turistes pel carrer amb l’objectiu de vendre aquestes pintures a preus desorbitats fent veure que són d’artistes de renom o amb un excessiu gran valor econòmic. Nosaltres recomanem Orly Gallery, uns galeries a prop del centre, on els preus són els mateixos per estrangers o locals. A més, amb un anglès correcte t’expliquen el procés i et deixen inclús practicar-lo.

 

PRAMBANAN

Els temples de Prambanan és el conjunt de temples Hindus, uns 240, més gran d’Indonèsia. Una autèntica apoteosi arquitectònica a menys de 20 km del centre de Yogyakarta. Estan dedicats a Trimurti, l’expressió de Deu com a creador, preservador i destructor; Brahma, Visnú i Shivá i, van ser construïts a mitjans del segle IX.

El bus 1A que s’agafa al centre de la ciutat (hi ha una parada just davant de l’oficina de turisme) et deixa a 5 minuts caminant de l’entrada. El tiquet costa 378.000 rupies però es pot comprar una entrada combinada amb Borobudur sempre i quan no es vulgui anar a la sortida del sol. Amb el carnet d’estudiant el preu és la meitat.

La visita als temples es mereixen tres o quatre hores com a mínim, això sí, envoltats de turistes sobretot en el temple principal Candi Shiva Mahadeva. És molt interessant visitar els altres temples repartits pel recinte, sobretot Candi Sewu que està al final de tot i gairebé no hi ha ningú.

Els temples de Prambanan són espectaculars i s’ha d’evitar les comparacions amb Angkor ja que no hi ha res que se li pugui assemblar. Tot i això, són una molt bona visita sobretot per fer a la tarda i gaudir allà, si el temps ho permet, de la posta de sol.

 

BOROBUDUR

Ens havien parlat tant de la sortida del sol a Borobudur que no ho vam poder evitar, així que vam contractar un vehicle a través de l’hotel que ens va venir a buscar sobre les 3 del matí. Abans que sortís el sol ja estàvem allà, a uns 40km de Yogya. L’entrada per la sortida del sol és més cara, 450K per persona i segons la nostra experiència no ens va acabar de convèncer la visita aquestes hores de la matinada.          

Vam tenir un dia nuvolat així que poc sol vam veure sortir. A més, a l’arribar al temple és completament negre nit i no és veu absolutament res fins que comença clarejar. Hi ha una acumulació massiva de gent, sobretot al costat est, que dificulta trobar un lloc per contemplar amb calma la sortida. L’augment de preu el justifiquen amb un petit esmorzar abans de tornar que no ens va acabar de convèncer. Si tornéssim ara aniríem pel matí però no per la sortida del sol.

Borobudur és el temple budista més gran del món. Aquell temple que has vist en mil fotos abans i que quan estàs allà et continua deixant amb la boca oberta, una visita obligada.

La seva forma arquitectònica vista des de dalt s’assembla a la d’un gran mandala budista amb les característiques stupes amb forma de campana on es troben les estàtues de Buda a dins. Té sis terrasses quadrades a la part inferior i tres més circulars a la superior on es troben aquestes campanes tan característiques. Les parets estan repletes de relleus amb històries i personatges llegendaris budistes.

Aquest temple és un santuari i un lloc de pelegrinatge budista, de fet, a primera hora del matí es poden veure monjos budistes meditant mentre surt el sol. Aquest temple va ser abandonat anys després de la seva construcció i va ser trobat a principis del s. IXX devorat per la propia selva.

Últims viatges
Sponsor
Sponsor
Discount up to 45% for this road trip this month.