Quan explicàvem aquest estiu que marxàvem una setmana de vacances a les Illes Feroe, la resposta generalitzada era, “on estan les Illes Feroe?”.
Aquest petit arxipèlag està situat al nord d’Europa, entre Escòcia i Islàndia o entre l’oceà Atlàntic i el mar de Noruega. Oficialment, les Illes Feroe és una nació constitutiva de Dinamarca, un estatus similar al que podria ser Escòcia de Gran Bretanya, Nova Caledònia de França o Sant Martín dels Països Baixos.
Gràcies a certs destins que hem visitat durant la Volta al Món i, en altres ocasions com Islàndia, hem de reconèixer que aquets països de muntanyes i grans paisatges ens atrauen molt.
A més, si li sumem la escassa afluència turística, els petits poblets amb encant i els penya-segats de vertigen, fan que les Illes Feore siguin un gran destí per passar-hi uns dies.
Quants dies són necessaris? Com a mínim, creiem que 5 dies són suficients per visitar les diferents atraccions. Si és té una mica més de temps, l’ideal és anar-hi una setmana i fer una visita completa a les diferents illes que conformen el país.
Quina és la millor època per viatjar a les Illes Feroe? Doncs tot depèn de la climatologia. L’estiu seria l’època ideal perquè no fa tan de fred i sobretot perquè es tenen moltes hores de llum natural al dia. Les muntanyes tenen un verd radiant, la temperatura gira al voltant dels 9-14 ºC, totes les carreteres estan obertes i hi ha una oferta considerable de ferris entre illes.
Nosaltres no vam estar de sort amb el temps, no tant perquè ens pluges els dos primers dies, sinó perquè vam estar gairebé tota la resta de la setmana amb una boira baixa que va fer que ens perdéssim alguns dels paisatges més espectaculars.
Com recórrer les diferents illes? El més recomanat és llogar un cotxe al mateix aeroport i d’aquesta manera moure’s amb total llibertat. Les carreters estan molt bé i hi ha túnels subaquàtics que connecten algunes de les illes. Recomanem agafar un mateix hotel durant tots els dies, per exemple a la capital, Tórshavn, i utilitzar-l’ho com a camp base pels diferents punts d’interès. Les distàncies no són tan llargues. Una bona opció també és llogar una camper o autocaravana i fer ruta per les illes. Hi ha varia gent que ho fa i segur que val molt la pena.
El nostre itinerari:
Dia 1: Tórshavn
Dia 2: Vágar
Dia 3: Streymoy
Dia 4: Mykines
Dia 5: Eysturoy i Streymoy
Dia 6: Viðoy, Bordoy i Kalsoy
Dia 7: Torshavn, Eysturoy i Streymoy
DIA 1: ARRIBADA, ESPECTACLE AMB BALENES I RÀPIDA VISITA A TORSHAVN
Vam arribar a l’aeroport de Vágar a mitja tarda, amb vol directa des de Barcelona, que amb temporada d’estiu, Atlantic Airways opera un cop per setmana.
Amb la comoditat de no haver de fer escala, vam agafar el cotxe de lloguer, indispensable per recórrer el país i vam posar direcció a l’hotel.
De camí, una de les millors experiències ens donava la benvinguda, tres balenes (Hyperoodon ampullatus) en un dels fiords treien el cap, la cua i fins i tot saltaven a pocs metres de nosaltres. Portaven ja dues setmanes en el mateix lloc i eren una espècie molt difícil de veure. Fins i tot havien vingut biòlegs marins per estudiar-les des de diferents països.
Check in en el Hotel Fóroyar, segurament el millor hotel de tot el país, amb impressionants vistes a la capital i vam anar a donar un vol pel centre de Torshavn abans de sopar en el restaurant Hamsa que hi ha a les afores.
Primera pressa de contacte amb el país i preparats per una setmana espectacular!
DIA 2: VÁGAR, RUTES I CASCADES
Després d’un gran esmorzar al bufet de l’Hotel Fóroyar, vam sortir d’hora direcció a l’illa més a l’oest connectada per carretera. Era un dia plujós i per desgracia vam tenir que refer els plans per adaptar-nos a la meteorologia.
Vam començar per la zona nord, i vam conduir fins a Gásadalur on hi ha la famosa cascada Múlafossur que cau directa al mar. Per primer cop vam veure pufins molt a prop i vam fer una volta per explorar la zona i el petit poble tant característic.
De tornada es pot parar a Skarðsáfossur on hi ha una altre cascada i unes vistes increïbles a l’illa de Tindhólmur, una de les més conegudes de les Feroe. Com ja havia parat de ploure ens vam dirigir a Sørvágsvatn, el llac més famós de la regió i conegut com el llac damunt de l’oceà.
Per arribar-hi s’ha d’anar fins el punt indicat en el Google Maps, on comença un camí de 30 minuts sense pendents fins a l’extrem del penya-segat. Com es passa per terreny privat, hi ha una entrada (uns 30€) per accedir-hi.
La veritat és que el lloc bé ho mereix, es pot pujar fins Trælanípa, amb vistes simultanies al llac i a l’oceà, que queda just per sota. Nosaltres, quan hi vam pujar, feia tant de vent que no vam gosar acostar-nos a l’extrem per seguretat. A la baixada, la cascada Sørvágsvatn que arriba fins al mar acaba de culminar aquest indret tan bonic.
Per casualitats de la vida, abans de començar aquesta ruta ens vam trobar a la Susanna, una amiga del Marc de la infància i que feia moltíssims anys que no ens viem. No es el primer cop que ens trobem gent coneguda pel món. A Brasil i Filipines també ens va passar.
Per dinar, i ja força tard després de tantes visites, vam anar a Fiskastykkid. Un local petit i modern, molt a prop del llac. Ofereixen cuina local de primera qualitat i no va faltar el bacallà i el salmó de les seves costes. Des d’allà mateix, surt una petita ruta, la Withces Finger Trail, un camí molt pla de 15 minuts que porta fins a Trøllkonufingur, una roca de 400m que emergeix del mar i, segons llegendes locals, era el dit d’una bruixa que va quedar petrificada quan li va tocar un raig de sol al intentar arrossegar les Illes Feroes fins a Islàndia.
Per acabar el dia, vam anar fins a el petit poble de Sandavágur, on hi ha una església típica feroense envoltada de les lapides del cementiri.
DIA 3: STREYMOY I LA CAPITAL SEVA CAPITAL, THORSHAVN
Un dia nuvolat però sense pluja ens donava el bon dia i ens animava a sortir d’hora per explorar l’illa més gran de l’arxipèlag. La primera parada va ser Saksun, un dels pobles més antics del país. Francament, miris on miris allà els paisatges son espectaculars, predominant el color verd intens. Petites esglésies i cases amb la gespa a la teulada, cascades impressionants i cavalls pasturant lliurament per la zona.
Està situada a la punta d’una entrada de mar i les vistes completes al fiord valen la pena acostar-s’hi. Tot i que pot ser un punt més turístic que la resta de pobles, s’ha de d’anar en compte en no molestar a la gent local i no entrar en propietats privades.
Des d’allà es poden fer diferents excursions a peu, fins la sorra de la platja o fins a l’altre banda de les muntanyes que arriben a Tjørnuvík, el poble més al nord de l’illa. Aquesta va ser la nostra següent parada, però per carretera i amb el cotxe que teníem llogat.
Tjørnuvík és un altre poble que et guanyen el cor ràpidament. És difícil trobar un racó més perdut que aquesta petita localitat. Després de passar per davant de la cascada de Fossà, la més gran de totes les Feroe, i que es troba a peu de carretera, un camí d’un sentit baixa fins a l’extrem interior del fiord. Son poques desenes de cases que s’hi poden trobar, una escola i algun que altre bar o restaurant. La sorra negre de la platja crida molt l’atenció, i al fons, gairebé a l’horitzó, s’hi pot veure les dues figures més famoses de la cultura mística de país, Risin i Kellingin, dos roques que surten del mar i que amaguen una llegenda local al darrera.
Per la tarda ens vam dirigir a Thorshavn, la capital i la ciutat més poblada de les Illes Feroe. Aquí teníem reservada una caminada pel centre històric juntament amb una cata de cerveses locals i artesanes amb els amics de @beerwalks.dk Va ser divertit i a més, vam conèixer temes històrics i culturals de la mà d’un parell de joves del país. Vam acabar a la destil·laria local OY Brewing on vam poder fer diferents degustacions.
Per la nit, teníem una reserva en un dels restaurant amb més història de la ciutat, el Katrina Christiansen. Una antiga casa de principis de segle XVIII, que s’ha intentat conservar al màxim possible. Aquesta antiga barberia i posterior botiga, avui en dia és un dels restaurants més ben considerats de la capital i, ofereixen varis menús per provar el menjar típic del país.
DIA 4: MYKINES, EN BUSCA DELS PUFINS
Agafàvem un ferri pel matí des de Sorvagur per anar a visitar l’illa més a l’oest de totes les Feroe, Mykines, que és coneguda per tenir una de les colònies més grans del món del pufins i només visitar-la ja comporta dedicar-li gairebé tot un dia sencer. HORARIS FERRYS
Cal dir que ja el viatge en si mereix la pena. Tot i que acostumen a ser una aigües agitades, es gaudeix la travessa entre les illes observant els paisatges verges de les Feroe i sobretot passant per davant de Tindhólmur, un dels illots més característics.
Es possible visitar l’illa amb helicòpter des de Vágar, en un viatge que ha de ser espectacular.
Les visites a l’illa de Mykines estan regulades i es fan sota una gestió local que acompanya a tot el grup que arriba amb el ferri a veure les colònies del pufins que hi ha a prop del petit poble que dona nom a l’illa.
Existeix la opció de poder pernoctar en algun dels allotjaments dels propis locals que obren durant la temporada d’estiu. Nosaltres vam escollir l’opció de visitar l’illa amb una guia local de OUTDOOR FAROE ISLANDS, fet que ens va permetre una ruta molt més personalitzada i sense la multitud de la gent que arribava amb el ferri.
Per suposat que el gran atractiu son els pufins, que durant la temporada d’hivern viuen al mar i aprofiten l’augment de temperatures de l’estiu per tornar a terra a aparellar-se.
Hi ha varies excursions que es poden al voltant del poble fer per visitar els increïbles paisatges, com els penya segats, les formacions rocoses i alguna cascada que cau al mar. Antigament es podia anar fins al far però s’ha tancat el camí a causa de varies esllavissades.
El seu encant, a més dels paisatges i els pufins, es centra en les 8 persones que hi viuen durant tot l’any. I com, antigament, habitaven aquest indret tant remot i gairebé sense connexió amb la resta de la civilització.
Avui en dia son proveïts amb l’helicòpter i gaudeixen d’aquest transport aeri per desplaçar-se a la capital per un preu insignificant.
Sens dubtes que per nosaltres ha estat una de les illes preferides i recomanem que s’inclogui en qualsevol visita a les Feroe.
DIA 5: EYSTUROY I STREYMOY, SEGUINT EL BON TEMPS
El cinquè dia va ser una jornada força variada, combinant visites a les dues illes més grans de tot l’arxipèlag.
Havia sortit el sol, la temperatura era més que agradable, però en alguns punts hi havia una boira baixa que ens molestava força.
Vam pujar fins al nord, a Eidi, on seguint la carretera pel port de muntanya es va portar a Slættaratindur, un pic on es pot fer un trekking i contemplar unes vistes impressionants des de dalt. La següent parada va ser el poblet de Gjogv, al nord est d’Eysturoy i entre mig, una petita excursió per intentar veure les vistes a Gongutúrur, però que malauradament la boira ens va impedir.
Com que no pintava bé el temps en aquesta zona vam canviar de plans i vam dirigir-nos a Vestmana, on ara si que brillava el sol. Aquesta indret és conegut per les excursions amb vaixells que es poden fer pels fiords i observar els impressionants penya-segats.
De camí, recomanem parar a Kvívik, un dels pobles més bonics de la zona, i no perdre’s el viewpoint que hi ha des de la carretera amb unes vistes de luxe.
Ja per la tarda, vam dirigir-nos al sud, a Kirkjubøur , per conèixer part de la història del país. Durant l’Edat Mitjana, aquesta població va ser la seu episcopal de les Feroe i avui en dia és un dels llocs històrics més importants. S’hi pot trobar la Catedral de Sant Magnus, d’estil gòtic i inacabada, i l’edifici de Kirkjubøargarður, que avui funciona com a museu i havia estat una escola des del segle XI.
A més, en aquesta petita població costera destaquen les seves peculiars cases negres amb les finestres vermelles i les teulades enjardinades que li donen un toc diferencial.
Per la nit, vam anar sopar al Húsagardur, dins de l’hotel Brandan, on combinen un servei informal amb un producte local de primera qualitat. Ens van ensenyar el seu increïble celler, que es pot reservar per fer algun tast i combinar-ho amb menjar de la zona. La veritat és que vam tastar una selecció de vins en un menú de producte local que ens encantar. Recomanadíssim per provar gastronomia feroesa.
DIA 6: L’EXTREM EST DE L’ARXIPÈLEG A VIDOY, BORDOY, KALSOY I KUNOY
Després d’un bon esmorzar a l’Hotel Fóroyar amb base de salmó fumat com tota la setmana, ens vam posar en marxa a la zona més allunyada del país, a Viðareiði.
Un petit poble solitari, entre les muntanyes i a davant del mar a l’illa de Vidoy. Per arribar-hi s’ha de passar per diversos túnels que connecten tot aquest conjunt d’illes orientals. La localitat no té massa misteri, una església central amb vistes al mar i als penya-segats del voltant i poc més.
D’allà vam anar a la visita principal del dia, l’illa de Kalsoy on hi ha un trekking molt maco fins al far de Kallur. Només si pot accedir amb ferri i els espais dels vehicles són força limitats. Els horaris dels ferris son massa clars i la gent comença a fer cua ben d’hora al port de Klaskvik per no quedar-se sense lloc. Si no es té vehicle propi allà hi ha una línia de bus que va parant als diferents punts de l’única carretera que existeix.
Per visitar al far s’ha d’anar fins al final d’aquesta carretera, a Tronalles, i comença un petit camí, previ pagament de 200kr (26€) per persona. Una dona a l’entrada, amb un detafo a la mà, fa els honors a tots els visitants.
El camí el bonic, curt i no massa complicat. Nosaltres, seguin la mala sort dels últims dies, no ens vam desempallegar de la boira i ens va aixafar els plans per complet. Des de dalt al far, havíem vist unes fotos impressionats. Nosaltres no vam poder veure absolutament res del voltant, teníem una visibilitat nul·la completament.
Pels més cinèfils i amant de les pel·lícules del James Bond, no deixeu de passar-vos per aquí i portar un petit ram de flors. Spòiler:
Recomanem ser dels primer a tornar per no perdre el lloc al ferri i haver-se d’esperar algunes hores al següent. De camí, vam parar al poble de Mikladalur a conèixer la Seal Woman, una estàtua de la dona foca que representa una coneguda i antiga llegenda sobre el poble i els seus mariners.
Per sopar, vam tornar a Torshavan per provar l’Angus Steak House. Ubicat davant del port per provar aquest meravellosos filets de vedella que tenen a la carta. A més, com no podia ser d’altre manera, vam escollir un filet de salmó local que es desfeia a la boca. Una molt bona opció pel centre de la ciutat.
DIA 7: DE SUD A NORD
Ens preníem l’últim dia a les Illes Feroe amb tranquil·litat. Havíem vist tot el que ens havíem proposat, algunes coses amb més sort que altres degut al temps però ens aquests llocs ja se sap, si està tot verd és perquè el clima ho permet.
Teníem alguns punts marcats que volíem visitar. Vam aprofitar al matí per donar una volta per la capital i veure amb calma els edificis del parlament que tan ens van cridar l’atenció. Un mica més al nord de l’hotel hi ha la famosa carretera de Norðadalsskar amb unes vistes increïbles a l’ila de Koltur.
Vam decidir pujar fins al nord i tornar intentar el trekking que vam haver de desestimar per la intensa boira, el Gongutúrur – Hvithamar. Tot i que va millorar, no va ser en les millors condicions i donar definitivament per perdudes les vistes als penya-segats.
Una de les excuses per pujar era anar a dinar a un dels llocs que més bones referencies ens havien donat: Rose’s Cafe.
Les vistes que té al fiord de davant són impressionants però destacaríem encara més l’hospitalitat de la Rose, la propietària. Menjar casolà de primera on ens vam sentir com a casa. Lloc petit i acollidor que hauria de ser de visita obligada en qualsevol viatge a les Illes Feroe.
