Sigiriya era l’última parada de les visites més culturals de Sri Lanka. L’última però segurament la més coneguda gràcies a la Lion Rock, una muntanya sagrada de 370 metres s’ha convertit en un símbol nacional. Aquesta muntanya, que havia estat un volcà, guardava un palau reial fruit de les desavinences entre un hereu i el seu germà. Una història de guerres i traïcions que han portat aquestes ruïnes a ser un lloc de visita obligada a Sri Lanka.
Avui en dia es pot visitar i pujar fins a dalt de tot, previ pagament de 30 USD. Com és habitual a Sri Lanka les entrades caríssimes una altra vegada. Nosaltres no vam pujar, vam preferir l’opció alternativa més econòmica: pujar al Pidurangala. És la muntanya que hi ha just al darrera i des de dalt es tenen unes vistes increïbles a Sigiriya i als boscos i muntanyes del voltant. Per pujar “només” s’ha de pagar 500 rupies per cap (2,5€). Just al arribar nosaltres va començar a ploure amb força i vam esperar més d’una horeta per començar a pujar. Vam estar a punt de marxar perquè no parava però finalment ens vam decidir a fer la caminada fins a dalt. Primer s’ha de travessar el monestir de l’entrada i al cap de 20 minuts s’arriba a la zona de les roques que s’ha d’escalar per arribar a dalt.
Òbviament allà es va fer un tap de gent que vam al·lucinar. Nens petits, gent gran,… tots intentant pujar o baixar a la vegada ja que és un únic camí pels dos sentits. Després d’una bona estona intentant passar entre la multitud vam arribar a dalt i de ben segur que va valdre la pena. Quines vistes més impressionants, per un costat la muntanya de Sigiriya just davant i per l’altre una extensió enorme de boscos i poblets que es veien a la distancia. Espectacular!
Nosaltres vam fer nit en un altre homestay que feia pocs mesos que havien inaugurat. El Best View Homestay està regentat per una família molt simpàtica que ha construït dues habitacions d’allò més còmodes. Pràcticament com si fos un hotel en el mig del camp i amb bones vistes si el temps ho permet.
Després de visitar Sigiriya vam dirigir nos a Dambulla per visitar les famoses Coves de Dambulla. Com era el dia de la Independència de Sri Lanka, tots els carrers, cotxes i tuk-tuks estaven decorats amb la seva bandera així que nosaltres vam decidir posar-ne una al nostre Tukie en senyal d’admiració i respecte.
Les coves són un conjunt de 80 petits temples budistes dels quals només es poden visitar 5. La història comença al segle I quan el rei d’Anuradhapura va construir la primera cova en gratitud d’haver sobreviscut als invasors indis. A partir d’aquí cada rei va construir la seva fins a formar un complexa religiós molt gran on han anat posant budes i dibuixant pintures fins al segle XVIII. Avui s’hi troben estàtues de buda, de reis, i centenars de pintures a les parets i sostres de la cova, sobretot dominat amb un vermell intens que impressiona. La mala sort que vam tenir que al ser festiu estava ple de gent i al ploure, va ser inclús una mica estressant. Com a la resta de temples, s’ha d’entrar descalç i cobert d’espatlles i genolls.
Aquest era un dels dies més intensos. Després de vistar Sigiriya i pujar a Pidurangalar i després d’anar fins a Dambulla i visitar les seves coves vam agafar el Tukie per conduir unes tres horetes més fins el nostre següent destí: Kandy. Un bon final d’etapa després de recórre el conegut com a Triangle Cultural de Sri Lanka que formen Anuradhapura, Polannaruwa i Sigiriya, antigues capitals plenes de temples i història.
