Si fins ara Ella era la zona més turística que havíem trobat, Mirissa i Weligama l’han superat. Aquestes dues poblacions del sud de Sri Lanka aclaparen un bon grapat de turistes cada dia per gaudir de les seves platges practicant el surf i visitant les balenes que viuen pocs quilòmetres en dins.
Són dos pobles l’un al costat de l’altre i és fàcil de moure’s amb el tuk-tuk. Nosaltres vam fer base a Weligama, concretament en el 22 Binaweli Hotel, just davant de la platja principal on cada dia desenes de surfistes intenten aixecar-se. Un hotel senzill, molt ben situat amb moltes possibilitats de millora. La nostra experiència AQUÍ.
Hi ha moltíssimes activitats per fer en aquesta part de l’illa on es concentra la gran majoria del turisme a Sri Lanka. Una de les grans atraccions és l’albirament de balenes que són residents en aquestes costes de l’Índic. Havíem d’aprofitar que ens trobàvem tan a prop i vam decidir fer l’excursió d’un matí amb Raja and the Whales. Ens van venir a buscar a l’hotel quan encara era fosc per portar-nos a la seva oficina i omplir tots els papers necessaris. Al cap d’una estona ja vam embarcar en un vaixell de dos plantes i ens van servir l’esmorzar mentre veiem com sortia el sol per l’horitzó i ens allunyàvem de la costa. Pocs minuts més tard ja teníem el primer grups de dofins nedant al costat de vaixell, una autentica passada ja que els teníem a tocar.
Les balenes no es van fer esperar gens, es notava com les tenien localitzades ja que les corrents de plàncton fan que estiguin en aquestes aigües durant tot l’any. En vam veure moltes, al menys 7 o 8 i la majoria de vegades sols. Vam veure catxalots i balenes blaves, difícils de distingir sota de l’aigua ja que només es veu l’aleta i la cua quan s’enfonsa. És impressionant veure aquests animals tan a prop encara que sigui des d’un vaixell i l’excursió va ser molt més profitosa que el primer cop que ho vam fer a Nova Zelanda on només vam veure un catxalot.
Per rematar el dia a Mirissa vam anar a dinar en un petit restaurant italià just davant del mar, el Papagallo. Una lloc tranquil on les onades casi ens mullaven de lo a prop que teníem l’aigua. Vam menjar pasta autèntica italiana amb marisc i una bona amanida capressa que ens va alegrar la tarda. Allà a prop està un dels punts més coneguts de Mirissa, el Coconut Tree Hill on desenes de persones aprofiten per fer-se fotos i ja de pas un banyet a les seves aigües.
A la zona de Weligama vam anar un dels dies a fer surf davant del 22 Weligambay, l’hotel germà del que ens estàvem allotjant. És una platja molt llarga i ampla, ideal per practicar el surf sinó fos perquè no hi havien onades. Una pena que el mar estigués tan calmat i que no ho poguéssim aprofitar.
Per dinar vam anar just darrera del nostre hotel, en un petit local que tot just havien obert pocs dies abans, el Deli Ceylon. Feien menjars senzills sobretot per esmorzar a base de smoothies, plats orgànics i vegetals. Vam fer una amanida de rúcula amb un parell de smoothies de fruites i cereals.
Una de les coses més conegudes a les platges del sud de Sri Lanka, sobretot pels voltants de Weligama, són els pescadors pujats a un pal. Són imatges típiques que es tenen del país i que avui en dia el locals aprofiten per aconseguir diners. Pocs pescadors queden que practiquin aquesta antiga tècnica, avui en dia molts es pugen a sobre els pals per treure els diners dels turistes que els hi fan una foto. És una autentica pena però només passar per davant ja n’hi ha un que demana calers per fer fotos o inclús mirar. Nosaltres ens vam allunyar de la zona més massificada i vam arribar a una àrea on hi havia desenes de pals buits, pals en forma de triangle on antigament es pujaven a dalt per poder pescar mar endins a sobre dels esculls. Ja al marxar si que vam poder veure com un parell de pescadors locals s’endinsaven cap al mar per pujar un pal i començar a pescar el sopar del dia.
