Atins és un poblet dins el parc natural dels Lençois Maranhenses. Sens dubte el millor lloc des del que visitar aquest increïble indret. És un poble que no et pot deixar indiferent. És simplement autèntic, hi ha turisme però no està explotat encara. Tothom diu que és Jericoacoara fa 20 anys, i un cop allà entens el perquè. Els carrers són de sorra blanca finíssima de les dunes dels Lençois, no hi ha il·luminació i hi ha poques cases, totes baixes i molt rústiques. De nit, les llums de les cases, pousadas i restaurants no són suficient per il·luminar el carrer i necessites una llanterna per caminar pel poble que és força laberíntic. El cel és espectacular, comparable al cel de la selva amazònica.
Es pot recórrer tot el poble caminant en pocs minuts, però caminar resulta força cansat degut a la quantitat de sorra que de dia crema tant o més que la sorra de la platja però sembla que als locals no els afecta. La platja és de sorra blanca i fina com la resta del poble i les dunes, i l’aigua és una barreja de mar i de riu. La força del vent i la seva constància fa que Atins sigui un espectacular spot de kitesurf i a la platja hi ha diferents escoles i instructors freelance que ofereixen classes o lloguer de material a uns preus força elevats, però en alguns casos, negociables.
Des d’allà és molt fàcil visitar els Lençois Maranhenses, un parc natural de 155.000 hectàrees d’imponents dunes blanques amb llacunes entre elles formades per l’acumulació d’aigua de pluja. És important preguntar quines llacunes estan plenes ja que durant la temporada seca (l’estiu d’Europa) hi ha moltes que es buiden parcialment o del tot, però sempre hi ha algunes amb molta aigua. S’hi pot anar caminant però la caminada és d’unes 2 o 3 hores en cada sentit, i s’ha de tenir molt present que a les 6 de la tarda comença a fer-se fosc i no ha cap llum en tot el camí.
Nosaltres vam optar per anar-hi una tarda en 4×4 per visitar la lagoa Capivara que és la més gran de la zona i que al mes de setembre més plena està i a la lagoa das 7 Mulheres per veure la posta de sol ja que allà està la duna més alta i dóna una visibilitat excepcional.
Al dia següent vam anar-hi a cavall, aquest cop vam a travessar un poblat i un manglar fins arribar a les dunes, una experiència 100% recomanable. Durant gairebé 3 hores es fa una volta pel parc nacional, pujant fins a dalt de les dunes obtenint unes vistes increïbles.
Un parell de dies complerts són suficient per conèixer Atins i els Lençois, però entre l’oferta de kitesurf i les festes que s’organitzen a les platges quasi a diari hi ha gent que s’hi queda bastant més temps. Nosaltres i vam fer 3 nits per continuar el camí cap a Jericoacoara, pel conegut Camí de les Emocions.
